Seran finalment les comunitats autònomes qui gestionin aquest diners, una de les decisions més controvertides d’aquest pla. Els ministeris d’Economia i d’Hisenda insistien que fossin els governs autònoms, enfront d’una altra part del Govern que preferia que fos l’agència Tributària. Finalment, Hisenda exercirà una tasca de control d’aquestes ajudes, que són finalistes: per costejar les despeses fixes (com subministraments i lloguers) o reduir deutes (bàsicament amb proveïdors).
SUPORT AL SECTOR TURÍSTIC
Aquest paquet és fonamental davant l’aturada de l’economia espanyola en plena tercera onada de la covid. El Govern espera que l’economia comenci a mostrar símptomes de millora al llarg del segon semestre de l’any, però l’FMI, Brusel·les, el BCE i el Banc d’Espanya havien alertat des de fa mesos d’una possible onada de suspensions de pagaments d’empreses, per la caiguda dels ingressos, l’augment de l’endeutament i la llarga durada de la crisi. L’Executiu va reaccionar a la primera onada amb l’escut social, els expedients de regulació d’ocupació per a preservar llocs de treball, i els avals i línies de liquiditat de L’ICO per salvar el teixit productiu. Però un any després del primer estat d’alarma, el Govern volia un estímul addicional per evitar que milers d’empreses tanquin la persiana i no llastrar la futura recuperació. Alguns ministres consideren que Espanya arriba ja tard; amb el vistiplau de Brussel·les des de fa aproximadament un mes, esquemes semblants operen des de fa temps a Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit o la veïna Portugal. Però el pla del Govern dona una mica d’aire a les empreses que estan amb l’aigua al coll.
El sector turístic i l’hostaleria reben especial atenció: el Govern dedicarà una partida especifica a Balears i Canàries, les dues comunitats més afectades per les mesures restrictives per aplanar la corba. El PIB balear va caure el 27% al 2020; l’economia canària, al voltant d’un 20%, segons les dades del Banc d’Espanya.
Economia i Hisenda pretenien que fossin les autonomies qui gestionaran els fons. I finalment serà així, tot i que les fonts consultades apunten que l’Agència Tributària tindrà un paper en el control de les exigències; per accedir als ajuts cal demostrar una caiguda de facturació del 30% enfront del període previ a la pandèmia, i els fons han de destinar-se a cobrir les despeses fixes o reduir deute. Els diferents flancs del Govern han trobat al final una solució intermèdia que permet gestionar els diners a les autonomies (que en teoria tenen una informació sobre el terreny d’on són més necessaris els fons) mentre Hisenda estableix controls per evitar fraus.
L’obsessió del Govern sempre ha estat evitar que les anomenades empreses zombis cobrin aquestes ajudes i després acabin tirant la persiana, com ha succeït en altres països. No obstant això, els organismes internacionals i la pròpia Comissió Europea alertaven que el risc de no aprovar ajudes i que per tant tanquin empreses era major que el d’ajudar a empreses zombis.
Les fonts consultades insisteixen en que les xifres estaven pactades des de fa dies. Economia i Hisenda van explicar el dimecres que nomes hi havia dificultats tècniques, i negaven diferències de calat amb altres ministeris. Finalment, el pla sortirà 17 dies després de l’anunci de Sánchez, i després de la convocatòria d’un Consell de Ministres extraordinari després que el cap de setmana no fos possible resoldre les diferències. L’esquema es va presentar fa una setmana a la comissió de subsecretaris i només el dia després es va debatre en la comissió delegada d’assumptes econòmics, una anomalia davant el procediment habitual. Però, tot just unes hores d’aquest consell extraordinari, arriba el llum verd per als ajuts a les empreses: 7.000 dels 11.000 milions del paquet (al voltant d’un punt del PIB) seran finalment no reemborsables.
Diari Digital El País