En la resolució, a la qual ha tingut accés EL MUNDO, la Sala Segona de l’Alt Tribunal estableix que es va vulnerar el dret fonamental a la imatge del ciutadà ja que la fotografia"d’un particular anònim o desconegut, o el que és el mateix, d’algun que no exerceix càrrec públic o una professió de notorietat, per més que sigui captada en un lloc públic no pot utilitzar-se sense el seu exprés consentiment".
Els fets es remunten al 8 de juliol, de 2013 quan l’esmenta’t diari va publicar amb el títol"Un home mor a Zamora en disparar-se després de ferir al seu germà d’altre tir" un reportatge sobre un succés ocorregut el dia anterior al domicili familiar de l’afectat consistent en el suïcidi del seu germà. L’home va demandar al diari al·legant que l’article periodístic contenia dades personals i familiars que permetien identificar-li, tals com el seu nom, el del seu germà, les inicials dels seus cognoms, el sobrenom del mort, l’adreça del domicili familiar, la professió del pare i el lloc on la va exercir, a més de referències a la notorietat de la família en la localitat o fins i tot la malaltia neurodegenerativa patida per la mare. En el reportatge es van incloure fotografies del demandant i del seu germà, que havien estat obtingudes dels seus respectius perfils de la xarxa social Facebook sense la preceptiva autorització.
Després de ser condemnat per la Sala del Civil del Tribunal Suprem, La Opinión de Zamora va recórrer en empara al Tribunal Constitucional defensant el dret a comunicar lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. El Ministeri Fiscal va sol·licitar la desestimació de la protecció ja que, al seu parer, tot i que la publicació del tràgic succés compleix amb els estàndards de rellevància pública o social i de veracitat exigides per aquest tribunal en esdeveniments de rellevància penal, no era un dels supòsits en els quals sí es pot publicar una imatge d’un ciutadà anònim sense previ consentiment.
Els magistrats Juan Antonio Xiol (ponent), Fernando Valdés, Pedro González Trevijano, Antonio Narváez i Ricardo Enríquez expliquen aquests dos supòsits es donen quan, en primer lloc, la persona aparegui en la fotografia de manera merament accessòria i intranscendent, sense cap protagonisme, o en el cas que la participació en l’esdeveniment noticiable de la persona inicialment anònima fora principal o protagonista, "en aquest cas el seu dret fonamental a la imatge haurà de cedir davant al dret a la informació, precisament a causa del paper no accessori que ha assumit el propi subjecte". No obstant això, el tribunal considera que no es compleixen cap d’aquests requisits en el present procediment i recorda que la "regla primera" per aconseguir la protecció del dret fonamental a la imatge per "poder captar, reproduir i/o publicar la imatge d’una persona és indispensable el seu consentiment inequívoc". Entre altres qüestions, perquè la publicació d’una fotografia suposa una "major intromissió en el dreta la privacitat de la persona", ja que mostra al públic els seus trets fent-la identificable. El TC reconeix que els successos criminals són esdeveniments noticiables, "inclòs amb independència del caràcter de subjecte privat de la persona afectada per la notícia. No obstant això, el límit està en la individualització, directa o indirecta, de la víctima, ja que aquesta dada no és d’interès públic perquè no té rellevància per a la informació que es permet transmetre".
El cas analitzat, el tribunal conclou que la fotografia no guardava una "especial relació"amb les circumstàncies del succés tràgic sobre el qual s’estava informant, “el que feia totalment innecessària la reproducció de la imatge identificable de la cara de la víctima".
LA INCIDÈNCIA DE LES XARXES SOCIALS
A més, la sentència aborda de ple la incidència que les noves tecnologies i l’aparició de les xarxes socials poden tenir en el dret a la imatge. "Els usuaris han passat d’una etapa en què eren considerats mers consumidors de continguts creats per tercers, a una altra –l’actual- en la qual els continguts són produïts per ells mateixos. Amb plataformes com Facebook, Twitter, Instagram o Tuenti els usuaris s’han convertit en subjectes col·laboratius, ciutadans que interactuen i que posen en comú xarxes de confiança el que tenen, el que saben o el que fan, i que comparteixen amb un grup més o menys nombrós de destinataris –usuaris igualment de la Xarxa Social- tot tipus d’imatges, informació, dades i opinions, ja siguin pròpies o alienes", explica el TC.
En aquest context"és innegable" que"alguns contorns dels drets fonamentals a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge puguin "quedar desdibuixats" i que "la utilització massificada d’aquestes tecnologies de la informació afegeixen nous problemes jurídics als ja tradicionals. Si bé és un fet que el funcionament de las xarxes socials permeti la difusió d’ informació personal, també ho és que pot significar una pèrdua de control de la informació subministrada pel propi usuari". En aquest sentit, el tribunal adverteix "per obvi que resulti" que "els usuaris continuen sent titulars de drets fonamental si que el seu contingut continua sent el mateix que en l’era analògica". El tribunal afirma que "el reconeixement constitucional dels drets fonamentals compresos en l’article18 de la Constitució comporta la potestat de la persona de controlar les dades que circulen a la xarxa social".
En el cas concret de Facebook, el Constitucional destaca que no pot obviar-se que la informació oferta en aquesta xarxa social està immersa en "un embolic de clàusules contractuals contingudes en un prolix i extens document allotjades en llocs de la pàgina web de difícil accés per l’usuari, reservant-se, d’altra banda, la plataforma la possibilitat de modificar les condicions d’ús i privacitat en qualsevol moment, sense necessitat de preavís als usuaris registrats que amb anterioritat les haguessin acceptat". Per tant, la Sala entén que "cal concluir que el ciutadà desconeix el contingut real i les conseqüències de l’atorgament de l’autorització exigida pelseu registre i utilització, ja que resulten de difícil comprensió per a qualsevol usuari mitjà que no disposi de coneixements jurídics i tecnològics, de manera que difícilment en aquest cas pot parlar-se d’un consentiment basat en informació fiable o confiable".
Diari Digital El Mundo