EL DRET A LA VIDA I EL CONTEXT EUTANÀSIC
El text pretén donar resposta al que considera una demanda sostinguda de la societat actual i justifica la legalització i regulació de l'eutanàsia, d'una banda, sobre els drets fonamentals a la vida i a la integritat física i moral, i d'un altre, sobre béns constitucionalment protegits, com la dignitat, la llibertat o l'autonomia de la voluntat.
Es busca, diu el projecte, legislar per respectar l'autonomia i voluntat de posar fi a la vida de qui està en una situació de patiment greu, crònic i impossibilitant o de malaltia greu i incurable, patint un patiment insuportable que no pot ser alleujat en condicions que consideri acceptables, el que denomina context eutanàsic. Amb aquesta finalitat, la norma regula i despenalitza l'eutanàsia en determinats supòsits.
El projecte de llei introdueix en el nostre ordenament jurídic un nou dret individual, l'eutanàsia, és a dir, la mort d'una persona de manera directa i intencionada, a petició informada, expressa i reiterada en el temps per aquesta persona, i que es porta a terme en un context de sofriment a causa d'una malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com inacceptable i que no ha pogut ser mitigat per altres mitjans.
El text pretén connectar l'eutanàsia amb el dret a la vida, que entén ha de cohonestar-se amb altres drets i béns, com la integritat física i moral, la dignitat humana, la llibertat ideològica i de consciència o el dret a la intimitat, i afirma que quan una persona plenament capaç i lliure s'enfronta a una situació vital que al seu parer vulnera la seva dignitat, intimitat i integritat, el bé de la vida pot decaure en favor dels altres béns i drets, atès que no existeix un deure constitucional de imposar o tutelar la vida a tota costa i en contra de la voluntat del seu titular.
OBJECTE I ÀMBIT D’APLICACIÓ
El capítol I de el projecte de llei delimita el seu objecte i àmbit d'aplicació i estableix algunes definicions.
Així, es defineix la malaltia greu i incurable com aquella que per la seva naturalesa origina sofriments físics o psíquics constants i insuportables sense possibilitat d'alleujament que la persona consideri tolerable, amb un pronòstic de vida limitat, en un context de fragilitat progressiva.
I el patiment greu, crònic i impossibilitant com la situació d'una persona afectada per limitacions que incideixen directament sobre la seva autonomia física i activitats de la vida diària, de manera que no pugui valer-se per si mateixa, així com sobre la seva capacitat d'expressió i relació , i que porten associat un patiment físic o psíquic constant i intolerable per a la mateixa, existint seguretat o gran probabilitat que tals limitacions vagin a persistir en el temps sense possibilitat de curació o millora apreciable. De vegades pot suposar la dependència absoluta de suport tecnològic.
REQUISITS
El capítol II estableix els requisits perquè les persones puguin sol·licitar la prestació d'ajuda per morir i les condicions per al seu exercici. Tota persona major d'edat i en plena capacitat d'obrar i decidir pot sol·licitar i rebre aquesta ajuda, sempre que ho faci de forma autònoma, conscient i informada, i que es trobi en els supòsits de patiment greu, crònic i impossibilitant o de malaltia greu i incurable causants d'un patiment físic o psíquic intolerables. S'articula també la possibilitat de sol·licitar aquest ajut mitjançant el document d'instruccions prèvies o equivalent, legalment reconegut.
El text exigeix haver formulat dues sol·licituds de manera voluntària i per escrit, o per un altre mitjà que permeti deixar constància, i que no sigui el resultat de cap pressió externa, deixant una separació de al menys quinze dies naturals entre totes dues.
Quan el metge responsable certifiqui que el pacient no es troba en ple ús de les seves facultats ni pot prestar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient, la sol·licitud de prestació d'ajuda per morir la pot presentar una altra persona major d'edat i plenament capaç, acompanyant-la de el document d'instruccions prèvies, testament vital, voluntats anticipades o document equivalent legalment reconegut, subscrit prèviament pel pacient. En cas que no hi hagi cap persona que pugui presentar la sol·licitud en nom del pacient, el metge responsable podrà presentar la sol·licitud d'eutanàsia.
Procediment
El capítol III regula el procediment que s'ha de seguir per a la realització de la prestació d'ajuda per morir i les garanties que han d'observar-se en l'aplicació d'aquesta prestació. Les comissions de Garantia i Avaluació hauran de verificar de forma prèvia i controlar a posteriori el respecte a la llei i els procediments que s'estableixen.
LA PRESTACIÓ D’AJUDA PER A MORIR
El projecte de llei preveu que la prestació d'ajuda per morir es pugui produir de dues maneres: bé mitjançant l'administració directa al pacient d'una substància per part d'un professional sanitari, o bé mitjançant la prescripció o subministrament d'una substància, de manera que el pacient se la pugui acte administrar, per causar la seva pròpia mort.
El capítol IV estableix els elements que permeten garantir a tota la ciutadania l'accés en condicions d'igualtat a la prestació d'ajuda per morir, incloent-la en la cartera de serveis comuns de el Sistema Nacional de Salut i garantint el seu finançament públic i la seva prestació també en centres privats o al domicili.
Es reconeix l'objecció de consciència amb el personal sanitari, que haurà de manifestar anticipadament i per escrit. Les administracions sanitàries crearan un registre de professionals sanitaris objectors de consciència a realitzar l'ajuda per morir.
COMISSIONS DE GARANTIA I AVALUACIÓ
Finalment el capítol V regula les comissions de Garantia i Avaluació que s'han de crear en totes les comunitats i ciutats autònomes.
Entre les seves funcions, el text assenyala la de resoldre en el termini màxim de vint dies les reclamacions que formulin les persones a les que el metge responsable hagi denegat la seva sol·licitud de prestació d'ajuda per morir i verificar en el termini de dos mesos si la prestació d'ajuda per morir s'ha realitzat d'acord amb els procediments previstos a la llei.
CONSIDERACIÓ COM A MORT NATURAL
La disposició addicional primera estableix per la seva banda que els que sol·liciten ajuda per morir a l'empara de la llei es considera que moren per mort natural.
La resta de disposicions es refereixen a la submissió de les infraccions del que disposa la llei a el règim sancionador previst a la Llei 14/1986, general de sanitat, sense perjudici de la possible responsabilitat civil o penal i de la responsabilitat professional o estatutària; a l'informe anual d'avaluació sobre l'aplicació de la llei que les comunitats autònomes han de remetre al Ministeri de Sanitat; a l'assegurament de recursos i mitjans de suport a les persones amb discapacitat; a la tramitació de recursos pel procediment previst per a la protecció dels drets fonamentals de la persona en la Llei 29/1998, de 13 de juliol; a l'elaboració d'un manual de bones pràctiques per orientar la correcta posada en pràctica de la llei, i a l'establiment de mecanismes per donar la màxima difusió a la norma entre els professionals sanitaris i la ciutadania i una oferta de formació contínua específica sobre l'ajuda per morir.
MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL
Es modifica així mateix l'apartat 4 i s'afegeix un apartat 5 a l'article 143 de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, de el Codi Penal, amb l'objecte de despenalitzar les conductes eutanàsiques en els supòsits i les condicions establerts per la nova llei .
ENTRADA EN VIGOR
La proposició de llei orgànica de regulació de l'eutanàsia preveu la seva entrada en vigor als tres mesos de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.
noticias.juridicas.com