Aquesta normativa, modifica les següents disposicions:
- Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local.
- Reial Decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil.
- Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la violència de gènere.
Modificacions les anteriors, que s’esmenten de manera breu i puntual a l’apartat procedent.
EFECTES NORMATIUS DE L'ENTRADA EN VIGOR DEL RD 9/2018
Les reformes a què es fan menció, van ser tema central de la Conferència Sectorial d'Igualtat, duta a terme el passat 31 de Juliol, on una de les mesures urgents per fer complir el Pacte d'Estat, era retornar la facultat als ajuntaments en matèria de violència de gènere, enfortint així, la tutela judicial, l'accés a la justícia i als recursos d'assistència a les víctimes. L'anterior, a tenor que la justícia ha de ser ràpida i expedit, la qual cosa es reflecteix en aquesta desconcentració en favor de les alcaldies, en ser l'administració local, la qual prima la proximitat amb el ciutadà.
De la mateixa manera, s'estipula que l'acreditació en situacions de violència de gènere, s'ampliï més enllà de la sentència o resolució judicial. Iniciativa que al seu torn, dóna compliment al Conveni d'Istanbul, relatiu a la prevenció i diligència deguda en casos d'aquesta matèria.
Les modificacions més significatives a l'efecte de l'entrada en vigor d'aquestes mesures urgents, es relaten a continuació.
- Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de les Bases de Règim Local
Precisament, la promoció de la igualtat i l'equitat com a mesures per fer front a la violència de gènere, seran part transcendental en el catàleg de competències i facultats adjudicades als Ajuntaments, gràcies als ajustos a la Llei 7/1985, de 02 d'abril, Reguladora de les Bases del règim local. Al com, se li afegeix l'incís "o)", a l'apartat 2 de l'article 25.
Així mateix, els fons tendents als programes públics per combatre la violència de gènere per als Ajuntaments (20 milions en el present exercici i 40 milions d'euros en 2019), es distribuiran via transferència finalista i directament o, a través d'altres localitats.
- Reial Decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil
Un dels temes vitals i de més calat per al Pacte d'Estat, és protegir i blindar l'interès superior dels menors enfront del tipus de violència que es tracta. Davant d'aquesta situació urgent, s'afegeix un nou paràgraf segon, a l'article 156 de l'esmentada legislació, en virtut que l'atenció i assistència psicològica, s'exceptue del catàleg d'actes que requereix una decisió comú en el ostentar de la pàtria potestat, al supòsit que qualsevol dels pares, estigui subjecte a un procés penal per atemptar contra la vida, integritat física i moral, la llibertat, la indemnitat sexual, del cònjuge o dels fills i filles de tots dos, segons sigui el cas.
Article que a la lletra assenyala que:
"Dictada una sentència condemnatòria i mentre no s'extingeixi la responsabilitat penal o iniciat un procediment penal contra un dels progenitors per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual dels fills o filles comuns menors d'edat, o per atemptar contra l'altre progenitor, és suficient el consentiment d'aquest per a l'atenció i assistència psicològica dels fills i filles menors d'edat, i el primer ser informat prèviament. Si l'assistència hagués de prestar-se als fills i filles majors de setze anys es precisarà en tot cas el consentiment exprés d'aquests. "
- Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció integral contra la violència de gènere
La reforma a l'esmentada Llei Orgànica aprovada, enforteix en àmplia mesura, la tutela judicial per donar més rellevància i millorar la participació de la víctima en el procediment penal, mitjançant la posada a disposició d'advocat i procurador d'ofici que salvaguardin i assegurin la defensa i representació dels afectats per la violència de gènere. No obstant això, en qualsevol fase del procés, aquests podran personar-se com a acusació individual.
El RD 9/2018, modifica la citada Llei Orgànica, en nom d'ampliar els mecanismes d'acreditació dels supòsits respectius a la violència de gènere. Això, en relació amb l'article 18.3 del Conveni del Consell d'Europa, que exigeix no sotmetre la protecció de les víctimes a l'exercici de les accions legals o la declaració contra l'autor.
En aquest sentit, el reconeixement dels drets de les víctimes es podrà acreditar per l'informe del ministeri fiscal, dels serveis socials, serveis especialitzats i els serveis d'acollida, destinats als afectats per aquest tipus de violència.
La fins avui irremeiable violència de gènere, té la seva raó de ser en les entranyes de l'àmbit públic, i es manifesta com l'estendard més brutal de desigualtat, inequitat i nul·la paritat de la societat i el dret patriarcal del que som part. La conscienciació i el canvi cultural, és competència del gruix de la societat, de ningú més.
Redacció SF Advocats