La mesura beneficia a desenes de joves que van arribar a Espanya quan encara eren menors d'edat i que, en molts casos, no se'ls havia permès treballar fins que se'ls va necessitar en l'etapa més crítica de la pandèmia. La falta de temporers atrapats als seus països d'origen a la meitat de diverses campanyes agrícoles, va portar al Govern a aprovar el passat 7 d'abril un reial decret per a reclutar treballadors entre dos principals col·lectius: aturats i joves immigrants que, malgrat estar en situació regular a Espanya, no tenien autorització de treball, comptaven amb un permís temporal o ja caducat.
El decret deixa aquest dimecres d'estar en vigor i no es prorrogarà, però el Consell de Ministres ja s'havia compromès el passat 26 de maig a prorrogar els permisos d'aquests joves. Faltava concretar sota quins requisits. Per a mantenir les seves autoritzacions, els joves hauran d'haver-se dedicat almenys dos mesos a activitats agràries durant la vigència del reial decret o un mes si el contracte es va interrompre per causes alienes al treballador. Si no s'aconsegueixen aquests mínims, s'estudiarà el cas individualment. La instrucció requereix també que no es tinguin antecedents penals, però és flexible en la seva interpretació, com ja recull la normativa vigent, i permet valorar que s'hagi complert condemna, que hagi estat indultat o que la pena estigui suspesa.
L'Administració desconeix el nombre de joves immigrants que s'han emprat gràcies al reial decret. Sí que sap que aquest col·lectiu ha signat al voltant de 200 contractes, encara que la xifra contempla els casos de joves que han encadenat diversos treballs en aquest temps. La xifra és modesta, un reflex de les poques ONG que es van involucrar en el procés i de la dificultat dels joves sense suport institucional de sumar-se per si sols a la iniciativa.
Les traves burocràtiques volten als joves immigrants extutelats a l'hora d'incorporar-se al mercat de treball. La majoria arriba als 18 anys sense que les comunitats autònomes que els tutelen hagin gestionat els seus documents i els pocs que aconsegueixen un permís de residència sol ser de caràcter no lucratiu i no permet treballar. Passen anys en centres de menors participant en formacions pensades per a oferir-los oportunitats laborals, però la pròpia legislació els tanca la porta al mercat laboral. “Jo pensava que en sortir del centre de menors podria començar a treballar, però en complir els 18 anys vaig estar més de dues setmanes dormint al carrer”, recorda Bilal Chakroun, un noi marroquí de 19 anys que ha treballat aquests mesos per a tres empresaris dels fruits vermells a Huelva a 5,7 euros l'hora. “El camp és duríssim, però és l'única cosa que podia fer. Ara m'agradaria treballar com a fuster, que és el que sé fer, però és que amb poder treballar i ajudar als meus pares ja estic bé”, afirma Chakroun.
Els joves migrants han rebut especial atenció des de la Secretaria de Migracions en els últims mesos. A principis de març ja es van dictar instruccions perquè els menors estrangers en edat de treballar obtinguessin amb el seu permís de residència una autorització de treball. Aquesta possibilitat ja estava contemplada en la llei, però era una excepció i no la regla. A més, el futur canvi del reglament d'Estrangeria pel qual aposta el ministre del ram José Luis Escrivá busca buidar obstacles que enfronta aquest col·lectiu adquirir i renovar els seus permisos. “Creiem en el treball com a eina d'inclusió. Els joves, independentment de la seva nacionalitat, necessiten un projecte de vida", ha declarat a EL PAÍS a secretària d'Estat Hana Jalloul. "Considerem essencial acabar amb desigualtats de base. No podem exigir a les persones migrants que facin cursos i formacions si al final del camí no els acompanyem amb polítiques públiques ideades per a la seva inserció sociolaboral”, ha afegit.
Diari Digital El País