Serà aleshores quan prescriguin els deutes sense termini de prescripció especial i anteriors al 7 d’octubre de 2015.
Això és així perquè el Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es va declarar l’estat d’alarma per a la gestió de la crisi sanitària del coronavirus va suspendre els terminis de prescripció i caducitat.
Aquesta mesura es va aixecar el 4 de juny, segons el marcat pel Reial Decret 537/2020, de 22 de maig, pel qual es prorrogava l’estat d’alarma. D’aquesta manera, 82 dies després es va aixecar la suspensió d’aquests terminis.
Aquesta ampliació de terminis està relacionada amb la Llei 42/2015, 5 d’octubre, que va reformar l’article 1964 del Codi Civil, reduint de 15 a 5 anys el termini general del règim de prescripció.
Com a resultat d’aquesta reforma, aquells deutes que no tenien un termini de prescripció específic i eren exigibles abans del 7 d’octubre de 2015 (dia següent al de l’entrada en vigor de la llei), s’aplicava el termini de prescripció de quinze anys, sent la data límit, el 7 d’octubre de 2020.
Això era així fins la declaració de l’estat d’alarma, que l’ha modificat, el que ha donat una nova oportunitat, un termini extra, per no donar per perduts milers de milions.
Així, es podran acollir a aquest nou termini tots aquells que tinguin deutes pendents de cobrament per una gran varietat de motius com factures impagades, préstecs sense garantia hipotecària no cobrats en data, rendes impagades, així com reclamacions de danys i perjudicis, costos financers o accions de resolució de contracte per incompliment, entre d’altres.
Credit Back, empresa especialitzada en la compra de cartera d’impagaments, afirma que el venciment, dels deutes marcat per la Llei, és un moment clau per les empreses donat que, que si no porten a terme cap acció. Hauran de donar per perduts tots els deutes pendents de cobrament amb la corresponent afectació que això té tant per la seva comptabilitat com per l’estat patrimonial de l’empresa”.
Per això, Francisco Martín, fundador i soci director de Credit Back, afirma que aquesta pròrroga “dona a les empreses l’última oportunitat de dur a terme accions que facin que el deute no prescriví”.
Els deutes vençuts dins del període entre el 7 d’octubre del 2005 i 7 d’octubre de 2015, explica, “no podran ser reclamats a no ser que s’hagi aconseguit interrompre la prescripció, sent una de les vies efectives, la comunicació fefaent del deute adreçat al deutor incloent: data i número de la factura, import del deute i termini de venciment del deute”.
COM INTERROMPRE LA PRESCRIPCIÓ?
“Les gestions per evitar la prescripció no són, inicialment, complexes i només un requeriment al deutor evita aquesta prescripció. És important tenir en compte que la prescripció afecta al deute, però també a altres reclamacions de danys i costos financers”, expliquen des de Credit Back.
Francisco Martín aposta en aquest sentit per la notificació notarial, ja que “no només no implica cap cost per l’empresa que cedeix la seva posició creditora, sinó que garanteix un ingrés. És el sistema més eficaç per evitar la prescripció i també per a la recuperació de quantitats que en molts casos ja es consideraven incobrables.”
El mateix article 1.973 del Codi Civil recull que “la prescripció de les accions s’interromp pel seu exercici davant els Tribunals, per reclamació extrajudicial del creditor i per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor”.
Per últim, cal recordar que tot això no afecta als deutes que tinguin un règim de prescripció específic, com és el cas de Catalunya, ja que posseeixen un règim específic de prescripció de conformitat amb el seu Codi Civil.
Confilegal.com