ES | CA | EN | RUS |  中文
Facebook SF AbogadosTwitter SF AbogadosLinkedin SF AbogadosInstagram SF AbogadosTelegram SF Abogados

  

www.sfadvocatsbarcelona.com fa servir cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtenir dades estadístiques de la navegació dels nostres usuaris amb la finalitat de millorar els nostres serveis. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.Pot configurar l'ús de les cookies des del seu navegador. Saber més

Accepto

POLÍTICA DE COOKIES

A SFT SERVEIS JURÍDICS, S.L.P. utilitzem cookies pròpies i de tercers amb la finalitat de millorar la qualitat del nostre servei, proporcionar una millor experiència de navegació, i identificar els problemes tècnics que puguin sorgir al web. Així mateix, en cas que vostè presti el seu consentiment a través de la seva navegació, utlitzarem cookies que ens permetin obtenir més informació sobre les seves preferències i personalitzar la nostra pàgina web amb els seus interessos individuals.

En compliment amb el disposat a l’article 22.2 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic, aquesta pàgina web l’informa sobre la política de cookies.

QUÈ SÓN LES COOKIES?

Les cookies són petits fitxers de dades que es descarreguen en el seu ordinador i altres dispositius de comunicacions, que emmagatzemen informació i es guarden al navegador de l’usuari. Les cookies permeten a una pàgina o lloc web emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació, permetent recordar diferents paràmetres i informació sobre l’usuari.

L’usuari podrà en tot moment modificar les preferències del navegador utilitzat amb la finalitat d’impedir la instal·lació d’aquests fitxers a l’hora de consultar aquest web.

QUIN TIPUS DE COOKIES UTILITZA AQUEST LLOC WEB?

El web de www.sfadvocatsbarcelona.com pot utilitzar serveis de tercers que recopilen informació amb fins estadístics, d’ús del lloc web per part de l’usuari i per la prestació d’altres serveis relacionats amb el mateix i altres serveis d’internet.

En particular, aquest lloc web utilitza Google Analytics, un servei analític de web prestat per Google, Inc. Amb domicili a Estats Units amb seu central en a 1600 Amphitheatre Parkway, Mountain View, California 94043. Per la prestació d’aquests serveis, aquests utilitzen cookies que recopilen la informació, inclosa la direcció IP de l’usuari, que será transmessa, tractada i emmagatzemada per Google en els termes fitxats al Web Google.com. Incloent la possible transmissió d’aquesta informació a tercers per raons d’exigència legal o quant aquests tercers processin la informació per compte de Google.

El present lloc web utilitza els següents tipus de cookies:

  • Cookies tècniques: Són aquelles que permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que en ella existeixin com, per exemple, controlar el tràfic i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, realizar el procés de compra d’una comanda, realitzar la sol·licitud d’inscripció o participació en un event, utilitzar elements de seguretat durant la navegació, emmagatzemar continguts per la difusió de vídeos o so, o compartir contingut a través de xarxes socials.
  • Cookies de personalització: Són aquelles que permeten a l’usuari accedir al servei amb algunes característiques de caràcter general predefinides en funció d’una sèrie de criteris en el terminal de l’usuari com per exemple l’idioma o el tipus de navegador a través del qual es conecta al servei.
  • Cookies d’anàlisi: Són aquelles que, ben tractades per nosaltres o per tercers, ens permeten quantificar el nombre d’usuaris i així realitzar la medició i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofertat. Per aixó s’analitza la seva navegació a la nostra pàgina web amb el fi de millorar l’oferta dels productes o serveis que li oferim.
  • Cookies publicitàries: Són aquelles que, ben tractades per nosaltres o per tercers, permeten gestionar de la manera més eficaç possible l’oferta dels espais publicitaris que hi ha a la pàgina web, adequant el contingut de l’anunci al contingut del servei sol·licitat o a l’ús que realitzi de la nostra pàgina web. Per això podem analitzar els seus hàbits de navegació a internet i podem mostrar-li publicitat relacionada amb el seu perfil de navegació.
  • Cookies de publicitat comportamental: Són aquelles que permeten la gestió, de la manera més eficaç possible, dels espais publicitaris que, en el seu cas, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la que presta el servei sol·licitat. Aquestes cookies emmagatzemen informació del comportament dels usuaris obtinguda a través de l’obsevació continuada dels seus hàbits de navegació, el que permet desenvolupar un perfil específic per mostrar publicitat en funció del mateix.

GESTIÓ DE LES COOKIES

Vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat en el seu ordinador. No obstant això, si ho fas, és possible que la pàgina web no funcioni correctament i que no puguem oferir-li una experiència d’usuari òptima.

Google Chrome:

  1. Cliquem a l’icona de menú
  2. Seleccionar “configuració”.
  3. Seleccionar “configuració avançada”.
  4. Seleccionar “privacitat”.
  5. Seleccionar “configuració de contingut”.
  6. Seleccionar la funció que desitgi:
    1. Permetre que s’emmagatzemin dades locals.
    2. Conservar dades locals només fins que surtis del navegador.
    3. No permetre que es guardin dades dels llocs.
    4. Bloquejar les dades de llocs i les cookies de tercers.
  7.  Un cop seleccionat l’opció desitjada, clicar en “llest”.

Internet Explorer:

  1. Cliquem a l’icona “d’inici”.
  2. Seleccionar “opcions d’internet” al menú “d’eines”.
  3. Seleccionar “privacitat”.
  4. Seleccionar “configuració”.
  5. Seleccionar l’opció que desitgi i clicar en “aceptar”.

 Microsoft Edge (Explorer 10):

  1. Cliquem a l’icona “més”.
  2. Seleccionar “configuració”.
  3. Seleccionar “configuració avançada”.
  4. Seleccionar “cookies” dins de “Privacitat i serveis”.
  5. Seleccionar l’opció que desitgi al menú desplegable.

Firefox:

  1. Cliquem a l’icona“menú”.
  2. Seleccionar “opcions”.
  3. Seleccionar “privacitat”.
  4. Seleccionar l’opció que desitgi al menú desplegable.

Safari:

  1. Cliquem a “safari”.
  2. Seleccionar “preferències”.
  3. Seleccionar “privacitat”.
  4. Seleccionar “cookies i dades de llocs web”.
  5. Seleccionar l’opció que desitgi entre les disponibles.

Ha de tenir en compte que si vostè elimina o bloqueja totes les cookies d’aquest lloc web, és possible que part del mateix no funcioni correctament o la qualitat de la pàgina es pot veure afectada.

Si necessita més informació sobre la nostra política de cookies, pot contactar amb nosaltres a través dels nostres canals de comunicació. Així mateix, li recomanem que consulti les pàgines webs de suport de cada navegador per a més informació. S’ha de col·locar al lloc web un pop up corresponent a la política de cookies, i facilitar l’accés al document detallat (segona capa) mitjançant aquest.

Dimecres, 06 Agost 2014 00:00

Anul·lar sòl d'una hipoteca a nom de societat

Consultori Immobiliari del diari digital Elconfidencial.com: Tinc una hipoteca amb clàusula sòl al BBVA que està a nom d'una SL. Sobre el immoble sobre el qual recau la hipoteca és primera i única residència. És possible aconseguir que s'anul·li? - I tant que és possible (diferent és que li convingui per les despeses que això suposa), possibilitat que inclou la devolució del cobrat indegudament més els seus corresponents interessos i amb la mateixa rotunditat continuo dient que no és segur que s'aconsegueixi.

En aquest assumpte no puc evitar ser contundent en el punt de vista jurídic que defenso i que a continuació explico: la col·loquialment coneguda com a clàusula sòl (o des d'un punt de vista més tècnic, clàusula limitadora inferior del tipus d'interès), així com la clàusula sostre, i malgrat opinions contràries que es pugui trobar, no és una pràctica habitual del Dret hipotecari Espanyol. Són condicions ex novo que les entitats bancàries comencen a introduir d'una manera tímida a partir, més o menys de l'any 2000, i d'una manera més intensa a partir de l'any 2004. Per tant, no són de cap de les maneres, com alguns volen fer veure, condicions sabudes, conegudes i de públic coneixement per a l'usuari (espanyol) bancari mitjà ja sigui cooperativa, mercantil o consumidor qui contracti. Per a més "inri" molts dels afectats no es poden adonar de l'existència d'aquestes condicions fins que no es despleguen aquests efectes, és a dir, fins que el principal índex hipotecari (parlem de l'Euribor) no bascula, no pivota allà pel 2007 i 2008, per sota del límit imposat per la clàusula sòl.

- Per això emmalalteix de perícia jurídica la pueril argumentació que la clàusula sòl estava en l'escriptura del préstec hipotecari des del principi, des de la mateixa firma o que va ser signada davant notari, perquè tan pobra explicació només tindria cabuda quan s'hagi signat el préstec hipotecari després que mida escàndol fos conegut d'un manera notòria i / o saltés a la palestra de tots els mitjans de comunicació o quan el notari pogués provar de manera fefaent i indubtable les advertències sobre les conseqüències econòmiques de tals clàusules evitant limitar la seva actuació a una ràpida lectura, ja que fins que això no passa, no era coneguda aquesta pràctica bancària i no ho era precisament per l'esmentat anteriorment, perquè és una pràctica nova que no desplegava els seus efectes (en molts casos) fins a molts anys després de signar la escriptura.

- Tampoc té encaix la defensa que argüeixen altres respecte al fet que aquestes clàusules tinguin cabuda dins el marge comercial de l'entitat bancària, perquè tal argumentació torna a ser fal·laç i no perquè el benefici empresarial sigui il·lícit o il·legítim: tot el contrari, que cobrin tot el que hagin de cobrar o el que vulguin dins el joc de l'oferta i la demanda, fora de perill que en cada cas concret un tribunal pogués declarar-abusiu (el marge comercial), si no ho és perquè tradicionalment el benefici empresarial en aquestes operacions hipotecàries (això no és nou, això sí que és conegut per la majoria d'usuaris) s'ha emmarcat, s'ha consignat en el diferencial que s'aplica, que se suma, a l'índex hipotecari (sent l'euríbor el més habitual). De fet, en els últims anys, aquest diferencial ha pujat un 300% i ningú ha plantejat una acció judicial emparant-se en que no sabia el que era Euribor +3,25 de diferencial, senzillament perquè aquest marge comercial, independentment que sigui car o barat, tothom ho entén així que s'exhibeix la quota resultant a pagar. Però introduir i afegir un altre suposat via clàusula sòl (que repeteixo a Espanya quan comença a actuar és totalment nou) sense fixar en l'contractant la voluntat i el coneixement de les conseqüències de la mateixa, per descomptat no és procedent ni legítim, ni compleix sota meu criteri amb les bones pràctiques bancàries.

- A més, aquest comportament xoca amb el principi de la bona fe plasmada en els contractes que presideix el Dret espanyol, l'europeu i l'internacional, bona fe entesa com honradesa, serietat, coherència i franquesa en les obligacions i drets que emmarquen la relació però associat també a la confiança que la seva aparença jurídica genera. Confiança a això existent quan fa deu anys ningú li preguntava al notari ni al banc que li expliqués si la seva escriptura hipotecària tenia clàusula sòl i quin significat tenia. Pregunta que ningú feia perquè no era coneguda ni la seva existència ni el seu significat i molt menys el seu resultat monetari. És a dir, no existia en aquells dies, a l'hora de contractar, voluntat per part de l'hipotecat d'assumir la clàusula sòl, bàsicament perquè no era coneguda en el sentit jurídic conseqüencial (articles 1089, 1091, 1254, 1255 i 1258, entre d'altres del codi Civil) per molta autonomia de la voluntat que el nostre Dret presideixi.

- D'altra banda, és majoritària la jurisprudència, la doctrina i fins a la pròpia legislació que restringeix la legalitat d'aquestes clàusules, d'aquestes pràctiques, al fet que les mateixes siguin convenientment explicades d'una manera clara, veraç i suficient i en molts casos acompanyades de una informació-documentació precontractual lliurada amb la suficient i / o legal antelació que per descomptat també sigui clara, veraç i suficient. I no sembla excessiu ni en el nostre Dret ni per descomptat en el Comparat demanar a l'entitat bancària, a la part que és coneixedora, per mitjans, per capital i per interactuar en els mercats que conformen el preu de l'índex hipotecari, que els clients bancaris signin de puny i lletra que són coneixedors i conscients que, davant possibles baixades de l'índex hipotecari, ells no es veurien beneficiats abonant quotes molt superiors a que si aquestes clàusules sòl no existissin, i mateixa explicació per la clàusula sostre. Aquí rau un dels nusos gordians d'aquest 'embolic', ja que altres de les espúries argumentacions de les entitats bancàries intentant justificar, que ni tan sols explicar, la clàusula sòl, es trama amb una suposada simetria o existència de la clàusula sostre, amb la qual l'entitat 'ven' una suposada minoració dels regs dels usuaris davant pujades dels índexs hipotecaris, clàusules sostre tan desorbitades en si mateix en la majoria dels casos que es converteixen en poc més que inassolibles, llevat, és clar, que ens retrotrajéramos a temps on les regnes de la política monetària estaven codirigides pel Banc d'Espanya i on es podien veure tipus d'interès (per aquell temps Mibor) del 20% l'any 1983 i del 15% (com tenen avui moltes hipoteques en les seves clàusules sostre), l'any 1990, és a dir en un escenari d'abandonament de la política monetària comuna, escenari que a dia d'avui és molt difícil imaginar.

- Finalment, aprofundir en la suposada simetria entre la clàusula sòl i la clàusula sostre. Què simetria-proporció hi neta i percentualment parlant, en el recorregut que va des d'un Euribor al 4% (tipus al qual es va poder contractar l'any 2008) fins a un sòl del 3% enfront del recorregut que va des d'aquest mateix Euribor contractat a 4% fins a un sostre, en el millor dels casos, d'un 8% o un 10%? A banda d'aquest manifest desequilibri, on qui únicament surt beneficiada (sense advertir-ho com s'ha d'advertir) és l'entitat bancària, algú tan sols ha planejat i planificat l'escenari de pura hecatombe hipotecària que advendría si el preu del majoritari índex hipotecari (Euribor) pugés per sobre de del 6%? De veritat que les autoritats monetàries europees estan disposades a acceptar desenes i desenes de milers d'execucions hipotecàries a Espanya i en altres països? La meva particular conclusió és per descomptat que no. Llavors què empara contractual tenen clàusules sòl-sostre desacordes? Sembla que cap. Des d'un punt de vista jurídic i financer aquestes clàusules així comercialitzades són absolutament inadmissibles, més encara quan la relació jurídica que uneix els contractants és de tan llarga durada, i que qui coneix els mercats i té els mitjans tècnics i humans sigui qui acabi imposant en la manera que ho fa aquest tipus de clàusules.

Diari Digital El Confidencial