En aquest sentit, com a norma general, les relacions jurídiques que es constitueixin a partir del dia 7 octubre 2015 -data d'entrada en vigor de l'esmentada llei - tindran un termini de prescripció de cinc anys.
Recordem que, fins ara, el creditor tenia un termini de quinze anys per fer complir al deutor que s'ha pactat. Es produeix, doncs, un escurçament extraordinari del termini de prescripció, passant de quinze a cinc anys.
Pel que fa a les relacions jurídiques que s'hagin constituït abans del 7 d'octubre de 2015, s'aplica el que disposa la disposició transitòria cinquena de la Llei 42/2015, que es remet, al seu torn, a l'article 1939 del Codi Civil, el qual , aplicat als supòsits analitzats, pot permetre diverses interpretacions per establir el dies a quo per iniciar el còmput de la prescripció, si bé sembla poder concloure que el transcurs d'un termini de cinc anys comptats a partir del 7 d'octubre de 2015 serà requerit perquè el deute es torni inexigible.
1. Inalterabilitat dels terminis especials de prescripció d'accions de reclamació
a) Prescripció d'altres accions contractuals previstes en el Codi Civil
Tot i aquesta novetat legislativa, no podem oblidar que el Codi Civil espanyol preveu altres terminis de prescripció que no han estat modificats i continuen mantenint la seva vigència. Destaquem, sense que la següent relació tingui pretensió de ser exhaustiva, els següents terminis de prescripció:
L'acció real sobre béns immobles prescriu als trenta (30) anys (article 1963).
L'acció hipotecària prescriu als vint (20) anys (article 1964).
L'acció per a reclamar el preu dels arrendaments i la de qualssevol altres pagaments que s'hagin de fer per anys o en terminis més prescriu als cinc (5) anys (article 1966).
L'acció per reclamar el pagament dels serveis prestats per advocats, registradors i notaris prescriu als tres (3) anys (article 1967).
L'acció per reclamar el pagament del preu dels gèneres venuts a altres que no ho siguin, o que sent-ho es dediquin a diferent trànsit, prescriu als tres (3) anys (article 1967).
b) Prescripció d'accions contractuals previstes en altres lleis
- Codi de comerç
Així mateix, el Codi de Comerç estableix diferents terminis de prescripció, entre els quals destaquem els següents:
L'acció que assisteix al soci davant de la societat, o viceversa, prescriu als tres (3) anys, segons els casos, des de la separació del soci, la seva exclusió, o la dissolució de la societat (article 947).
L'acció per reclamar els dividends prescriu als cinc (5) anys, comptats des del dia assenyalat per començar el seu cobrament (article 947).
- Llei de Societats de Capital
L'acció d'impugnació dels acords socials caduca en el termini d'un (1) any, tret que resultessin contraris a l'ordre públic, i en aquest cas l'acció no caduca ni prescriurà (article 205).
L'acció de responsabilitat contra els administradors, sigui social o individual, prescriurà als quatre (4) anys, a comptar des del dia en què hagués pogut exercitar-se (article 241 bis).
- Llei canviària i del xec
L'acció canviària contra l'acceptant prescriu als tres (3) anys, comptats des de la data del venciment. No obstant això, l'acció de la forquilla contra els endossants i contra el lliurador prescriu al (1) any. Així mateix, l'acció d'uns endossants contra els altres i contra el lliurador prescriuen als sis mesos (article 88).
- Llei del contracte d'assegurança
L'acció que es derivi del contracte d'assegurança prescriurà en el termini de dos (2) anys si es tracta d'assegurança de danys i de cinc (5) anys si l'assegurança és de persones (article 23).
- Llei Contracte de transport terrestre per carretera
L'acció a la que pugui donar lloc el transport regulat en aquesta llei prescriu en el termini d'un (1) any, o de dos (2) anys, si l'acció es deriva d'una actuació dolosa (article 79).
- Llei d'Ordenació a l'Edificació
L'acció per exigir la responsabilitat per danys materials dimanants dels vicis o defectes, prescriuran en el termini de dos (2) anys a comptar des que es produïssin aquests danys, sense perjudici de les accions que puguin subsistir per exigir les responsabilitats per incompliment contractual (article 18).
c) Prescripció de l'acció extracontractual
L'acció de responsabilitat extracontractual derivada de culpa o negligència prescriu al (1) any, des que ho va saber l'ofès (article 1968 del Codi Civil espanyol).
2. Inalterabilitat del règim de prescripció de les accions establertes en el Codi Civil català
La novetat en la prescripció del termini de cinc anys per a les obligacions contractuals que no tinguin assenyalat un altre termini, no afecta l'activitat competencial de les comunitats autònomes que puguin legislar sobre les especialitats de la seva legislació civil. En aquest sentit, Catalunya té la seva pròpia regulació pel que fa a la prescripció en el Llibre I del Codi Civil de Catalunya, i hi ha les següents particularitats:
El termini de la prescripció general és de deu (10) anys en lloc dels cinc anys (abans quinze anys) que estableix el Codi Civil espanyol.
D'altra banda, el Codi Civil català estableix un termini de prescripció de tres (3) anys en cas de reclamació de deutes derivats d'un contracte d'execució d'obres o de prestacions de serveis.
Així mateix, l'acció relativa a reclamar pagaments periòdics que s'hagin de fer per anys o terminis més breus prescriu als tres (3) anys en lloc dels cinc anys que estableix el Codi Civil espanyol.
Finalment, l'acció de responsabilitat extracontractual prescriu als tres (3) anys, mentre que el Codi Civil espanyol ho reduïa, com hem vist, a l'any.
3. Quan hem d'aplicar el règim legal estatal de la prescripció i quan, el règim legal autonòmic?
Sotmesa una qüestió jurídica a anàlisi, primerament, haurem d'establir quin règim jurídic s'aplica, amb l'objecte de conèixer, entre altres qüestions i pel que fa al tema que ara estem tractant, si la prescripció que hem de tenir en compte és la que es preveu en les normes estatals o en les normes autonòmiques o forals.
Per a això, no hem d'oblidar que l'article 149.1.8é de la Constitució espanyola, preveu que l'Estat té competència exclusiva per a resoldre els conflictes de lleis - així com potestat per establir les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques, les bases de les obligacions contractuals i la determinació de les fonts del dret, d'acord, en aquest darrer cas, a les normes del dret foral o especial -.
En desenvolupament de l'anterior, l'article 16.1 del Codi Civil espanyol manifesta que els conflictes de lleis que puguin sorgir per la coexistència de diferents legislacions civils en el territori nacional es resoldran segons les normes que conté el capítol IV (inclòs l'article 10.5), si bé es considera com a llei personal la determinada pel veïnatge civil.
L'article 10.5 del Codi Civil espanyol, aplicat, doncs, per resoldre els conflictes que sorgeixin en l'aplicació de diferents legislacions internes, manifesta que s'aplicarà, a les obligacions contractuals, la llei següent:
1º.- La llei a què les parts s'hagin sotmès expressament, sempre que tingui alguna connexió amb el negoci de què es tracti.
2º.- Si no, la llei del veïnatge comú a les parts.
3º.- A falta d'ella, la de la residència habitual comuna.
4º.- En darrer terme, la llei del lloc de celebració del contracte.
No obstant el disposat anteriorment, als contractes relatius a béns immobles, i mancant submissió expressa, s'aplicarà la llei del lloc on estiguin situats. Pel que fa a les compravendes de mobles corporals realitzades en establiments mercantils, s'aplicarà la llei del lloc en què aquests radiquin.
4. Altres peculiaritats
Cal tenir en compte, finalment, que la prescripció, a diferència de la caducitat, pot interrompre i, en conseqüència, caldrà tornar a computar el termini, durant el qual la reclamació seguirà sent exigible.
L'aplicació al cas concret d'aquest tema prescriptiu no és sempre senzilla, a causa, sobretot, a la coexistència de diferents normes d'àmbit estatal i autonòmic o foral ia l'existència de diferents terminis de prescripció disseminats en diferents lleis, de manera que, per una visió més clara, aconsellem que acudeixi a un advocat o expert jurídic.
Moisés Murcia Priego
Advocat especialista en Dret de l'Empresa, SF Advocats