ES | CA | EN | RUS |  中文
Facebook SF AbogadosTwitter SF AbogadosLinkedin SF Abogados
Facebook SF Abogados Twitter SF Abogados Linkedin SF Abogados

  

  

Cercador

Dimarts, 19 Novembre 2019 14:55

Impost sobre les empreses tecnològiques

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha presentat aquesta setmana una proposta d’impost sobre les empreses tecnològiques, les anomenades GAFA (Google, Apple, Facebook y Amazon). El text inclou, de facto, una proposta de fiscalitat en l’era digital perquè ataca el nucli del problema: desvincular el pagament d’impostos de la presència física de les empreses en els territoris. L’assumpte té molta més força de la que pot semblar. D’una banda, pretén solucionar l’embolic en què s’intentaven ficar alguns estats (entre ells Espanya) amb l’anomenada 'taxa Google'. Era un embolic, no pel propòsit sinó pel mètode. Abordar el tema del pagament dels impostos on es generen els beneficis i no on es gaudeixen té tot el sentit del món. Però, precisament per la naturalesa del problema –la deslocalització digital-, el que resulta un sense sentit és abordar-lo en un sol país. I fins i tot a la UE. La proposta de l’OCDE podria arribar a tenir l’aval de 134 països i compta amb el suport del G-7 i la propera setmana podria comptar amb el del G-20.

La proposta de l’OCDE aborda bé el fons de la qüestió, però és excessivament tàctica en les concrecions. Estableix una barrera de facturació per determinar les empreses afectades pel nou impost: 750 milions anuals. I distingeix diversos trams a repartir entre els territoris implicats en les transaccions: el lloc de compra, la seu operativa dels venedors i la seu fiscal. És un intent de no perjudicar a ningú difícil d’aconseguir. El pastís és massa apetitós perquè ningú renunciï a la seva part. En lloc de cercar una legislació a mesura de les GAFA, potser seria millor cercar l’essència del pagament d’impostos que queda en entredit quan les activitats es realitzen des de la ubiqüitat. Es paguen impostos per contribuir als serveis públics que permetin la seva realització. Impostos com l’IVA no fan altra cosa que repartir la fiscalitat entre els que creen valor afegit a proporció del marge que obtenen. Però els impostos indirectes també compleixen altra funció: la de recaptar en funció del consum, és adir, del pagament. De manera que els que més gasten, no només els que més ingressen o acumulen, paguen més. És una manera de defugir la impopularitat de la fiscalitat directa i de premiar l’estalvi a llarg termini. La deslocalització de l’economia digital trenca en trossos aquest esquema. Aquest és l’assumpte a resoldre. Especialment per les seves conseqüències ja que, de fet, es produeix, una alteració de la competència. La distorsió fiscal fa que avui en dia no sapiguem, per exemple, si Google és molt més eficient que els editors de notícies o si guanya quota de mercat perquè en realitat es dedica a l’estraperlo, és a dir, a especular sobre l’asimetria fiscal entre els territoris. I el mateix passa amb Amazon i les llibreries. En realitat, la millor notícia de la taxa GAFA és que l’OCDE es proposa “refundar el sistema fiscal internacional” per adaptar-lo a l’economia digital. Falta feia.

El Periódico Digital