A més, ha elaborat els pressupostos generals de l'Estat més austers de la democràcia, amb una retallada de 27.300 milions d'euros, superior fins i tot a l'aplicat pels països intervinguts. Tot amb tal de guanyar-se el respecte dels seus socis europeus i dels inversors. I no obstant això, uns i altres no han pogut reaccionar pitjor.
De moment, els mercats ens han situat a la frontera dels països perillosos, gairebé al nivell de Grècia. La sensació, segons reconeixen fonts properes a l'Executiu, és que els nostres socis europeus ens han abandonat a la nostra sort, més preocupats per l'estabilitat de preus a Alemanya. Així, els durs sacrificis que s'han posat en marxa no servirien per a res; al final el nostre país haurà de passar, vulgui o no, per les forques caudines de la intervenció de la troica, cosa a la que l'Executiu de Rajoy s'oposa de forma rotunda.
Fonts polítiques properes aMoncloa consideren que la manca de suport per part del BCE -suavizada ahir, això sí, per part de l'entitat, que va obrir de nou la porta a la compra de deute espanyola-podria obligar el Govern de Rajoy a prendre una decisió radical: treure Espanya de l'euro. Però, què passaria si el nostre país abandonés la moneda única?
DIFERENTS VISIONS
Tots els experts consultats per elEconomista consideren que es tracta d'una opció "traumàtica", que suposaria la mort de l'euro. Encara que hi ha matisos. El president de Freemarket, Lorenzo Bernaldo de Quirós, opina que guanyaríem competitivitat. Si bé reconeix que es produiria una "forta fugida de capitals conjuntural, amb problemes addicionals per al nostre sistema financer", també considera que el Banc d'Espanya, que recuperaria la política monetària, podria injectar diners.
Per Bernaldo de Quirós, la clau estaria en mantenir l'ortodòxia macroeconòmica combinada amb una liberalització dels mercats, una barreja que atrauria inversions.
No obstant això, hi ha una cara menys amable sobre un abandó de la moneda única. Víctor García Romero, professor de l'IEB, adverteix que un divorci de la moneda comuna suposaria un "default automàtic". "La divisa que Espanya adoptés es depreciaria un torn a un 25-30% i el nostre deute està nominat en euros, per la qual cosa s'encariria un 20%", explica. En aquest punt també incideix el professor de la UCM Fernando Méndez Ibisate, perquè encara que la devaluació "ens permetria pagar els nostres deutes, en ser un compromís en euros, el pagaríem més car".
En termes de competitivitat tampoc seria la panacea. El professor García Romero admet que el saldo exterior seria una mica més positiu, però adverteix que Espanya no és un país exportador com Alemanya, pel que no seria suficient. En aquest punt difereix Ibisate, que admet que Espanya seria una mica més competitiva en ser més barata, però puntualitza: seria alguna cosa "momentani".
FUGA DE CAPITALS
Per a Fernando Fernández, professor de l'IE Business School, no hi ha matisos. En la seva opinió, deixar l'euro "no és una opció", sinó que seria "condemnar-se a una catàstrofe". Per començar, es contrauria un 25% el PIB, es produiria una "fugida de capitals salvatge". I per contenir tal sortida, caldria restringir l'accés als dipòsits, és a dir, un corralito. El mateix opina el professor García Romero.Y és que la nostra marxa de l'euro, explica, aniria acompanyada d'una fuga de capitals a la recerca de divises més fortes. Com evitar-ho? "Amb un corralito", sentencia. RubénManso, de Mansolivar & IAX, matisa que la fuga de capitals es produiria "abans de la nostra sortida de l'euro" i afegeix una dada: "Ja hi ha qui estudia aquesta possibilitat".
Sense obviar la "ruptura de relacions dins de la Unió". "És convertir-te en un pària durant uns 25 anys", avisa Fernando Fernández. De manera que l'abandonament de la divisa única "no és una alternativa", sinó "un suïcidi", tant si ens ho imposen com si ho decidim.
Per a Fernando Fernández la sortida d'Espanya de l'euro suposaria la ruptura de la moneda única, perquè també es expulsaria Itàlia. Així, "contagiaríamos a França i Alemanya", vaticina. El professor Méndez Ibisate no contempla aquest escenari de sortida de l'euro. "Seria un petit desastre", expressa. I és que "sens dubte, ens hauríem de empobrir moltíssim més". Des IG Markets, Daniel Pingarrón no oblida que la fragmentació de l'euro generaria més atur i encariria la nostra factura energètica, ja que som dependents en aquesta matèria.
Fernando P. Méndez, membre del Consell Editorial de elEconomista, reconeix que hi hauria més inflació, però fa una reflexió: "Entre l'atur i la inflació és millor la inflació".
ESCENARIS PREVIS
Per al professor de l'IESE José Ramón Pin Arboledas, la sortida de l'euro "seria un desastre per al projecte europeu". "No és pensable", sentencia. Manso es diu incapaç de "imaginar-se tal situació" ¿La solució? Demanar a Draghi que sigui capaç de sostenir els mercats. "El BCE ha de mantenir l'estabilitat de l'euro", recorda Pin Arboledas.
En la mateixa línia s'expressa Bernaldo de Quirós, que creu que cal que el BCE funcioni com a prestamista d'última instància i lamenta que "la irracionalitat" alemanya s'estigui oposant a que l'autoritat monetària el dugui a terme, una cosa "insostenible". No obstant això, Ibisate alerta que "les injeccions de liquiditat del BCE són solucions momentànies, no estructurals".
Per a Fernando P. Méndez nostres dirigents tenen l'obligació d ' "analitzar tots els escenaris possibles" i la sortida de l'euro és un d'ells.
Abans d'arribar a plantejar la possibilitats d'abandonar el projecte monetari, els experts parlen d'altres opcions, com la suspensió de pagaments o la intervenció. Encara que per al president de Freemarket, la intervenció és inacceptable en termes polítics i econòmics.
A més, Bernaldo de Quirós parla de les nefastes experiències de les intervencions anteriors: "Enfonsen l'economia i es veuen succeïdes per noves intervencions", explica. Tampoc cal obviar que si es intervingués a Espanya es "transmetria la idea que tant és que el Govern ho faci bé o malament". Els professors García Romero i Méndez Ibisate creuen que als mercats se'ls calmaria amb més reformes. Per al primer, els PGE "no són prou restrictius" en vista de la reacció dels mercats. "Cal evitar que el deute segueixi creixent i rebaixar la despesa pública", a més d'altres mesures com "tocar l'IVA".
Ibisate incideix en un altre punt: les eleccions andaluses. El seu resultat posa en dubte que l'Estat vagi a embridar les comunitats. "Els comicis fan pensar als inversors que no està clar que anem a canviar la nostra estructura".
Diari Digital El Economista