“És molt freqüent que, després de la mort d’un familiar o persona propera, automàticament vagin els hereus al notari i acceptin l’herència, sense reparar en que el mort podia tenir deutes i desconeixent la responsabilitat que assumeixen amb això, ja que podrien respondre amb el seu patrimoni personal de les càrregues i obligacions que tingués el mort”, diu Natalia López, advocada del bufet Maher. Per això, abans de decantar-se per una acceptació o una renúncia, és fonamental fer un inventari dels béns que tenia el difunt i, sobretot, dels seus deutes.
NÚMERO U: INFORM'AT
El primer pas, en paraules de Antonio Ripoll, notari a Alacant, és acudir a la notaria de referència, en la qual es podrà tramitar el certificat d’últimes voluntats, després d’haver presentat el certificat de defunció. “Amb tots dos documents s’obté la còpia autoritzada del testament, si existeix”, explica Ripoll. Del contrari, el notari tramitarà una declaració d’hereus abinstestat, un document imprescindible quan la persona que ha mort no ha deixat testament.
Un cop establert amb exactitud qui són els hereus, aquests podran “investigar el patrimoni i la solvència que tenia el difunt, recopilar els títols de propietat, la informació del registre de la propietat i els extractes bancaris”, afegeix aquest notari. És molt probable que els hereus siguin persones properes al mort, pel que solen tenir indicis sobre la seva situació patrimonial, quin era el seu banc o les propietats que tenia. “No obstant això, en altres casos serà necessari fer una tasca d’investigació”, admet Ripoll.
Caldrà calibrar tot això, sense que del compte s’escapin els impostos. “En moltes comunitats autònomes” –per sort, cada vegada menys–, acceptar una herència suposa pagar tributs que poden ser astronòmics”, destaca l’expert en finances del comparador bancari iAhorro, Ricardo Gulias. Es tracta de l’impost de successions, que varia entre el 7,65% i el 35% (“encara que en moltes regions està bonificat al 100%”, insisteix Gulias) i l’impost de plusvàlua municipal.
SITUACIONS COMPLEXES
Ja que les herències no es poden acceptar només en part, un cop liquidat l’impost de successions en el termini de sis mesos des de la defunció, segons Ripoll és necessari calcular si l’actiu, és a dir, el conjunt dels béns i drets del difunt, supera al passiu, que són les obligacions a què havia de fer front.
D’aquesta manera, “pot ser que la hipoteca estigui pràcticament pagada i representi una part insignificant en el conjunt dels béns hereditaris”, suggereix Ripoll, per a qui, en aquest cas, el més lògic seria acceptar l’herència i que els hereus facin front al pagament del préstec. Però, compte. Tots ells respondran indistintament del total de l’import del deute, independentment del acords que hagin pactat entre ells. “El que pagui pels altres pot reclamar contra els seus cohereus, si es dóna aquesta circumstància”, afegeix.
“En ocasions, l’únic actiu de l’herència és el bé hipotecat”, detalla Ripoll. “En aquest cas, el convenient és calcular quan quedaria després de vendre-ho, ja que, de vegades, tot l’obtingut s’hauria de destinar al pagament dels deutes hereditaris, com a conseqüència de la depreciació”, explica. “Si fos així, seria un greu risc acceptar l’herència”, adverteix “doncs, pot ser que només porti maldecaps”.
Si, a més del difunt, existeixen codeutors (sovint, el cònjugue) o fiadors (per exemple, els pares), que possiblement figurin entre els hereus, les coses es compliquen. El problema, en aquests casos, no és tant acceptar o no l’herència, sinó “els embolics que es generen com a conseqüència de la posició contractualment assumida en el moment de la contractació del préstec”, assenyala Ripoll.
L'ASSEGURANÇA DE VIDA
Sigui com sigui, un cop averiguats els béns i deutes que s’heretarien, i abans de prendre qualsevol decisió, López del despatx d’advocats Maher aconsella comprobar si existeix una assegurança de vida vinculada a la hipoteca i les condicions financeres que tenia signades el mort. “La majoria de les hipoteques que es concerten en el nostre país tenen associat una assegurança de vida a nom dels deutors hipotecaris, de tal manera que a la mort d’un d’ells o dels dos, es cancel·la la hipoteca”, apunta López.
No obstant això, al no ser obligatori, l’assegurança podria no existir, de manera que els hereus que acceptin l’herència hauran d’assumir la hipoteca en les mateixes condicions que va subscriure el difunt i abonar el pagament mensual de les quotes per l’habitatge que rebran. “El banc només substituirà al titular de la hipoteca els hereus, per la proporció que cada un ha heretat”, detalla.
Només cal comunicar al banc la mort i aquest obriria un expedient al qual caldria acompanyar l’escriptura d’acceptació de l’herència realitzada pels hereus i inscrita en el Registre de la propietat en què es trobi el bé hipotecat. “El canvi de titularitat no sol comportar despeses ni taxes en l’entitat bancària”, assevera López, “però si els hereus volen fer algún tipus de modificació en les condicions financeres del préstec, hauran de sol·licitar al banc una novació de la hipoteca i pagar les comissions que imposi l’entitat, més les despeses notarials i registrals.
COM RENUNCIAR?
Renunciar a una herència, en opinió de Ripoll, és un procediment molt senzill. Només cal una declaració formal realitzada davant el notari. “De vegades, però, cal tenir en compte qui serà els anomentas després del renunciant, perquè pot ser que alguna persona propera, com els nostres fills, als quals volem protegir, es col·loquin en el nostre lloc i hagin de reiterar declaracions de renúncia”. Per això, aconsella renunciar de forma assessorada i amb coneixement dels efectes, també per evitar realitzar, abans de la decisió, actes de gestió patrimonial que puguin implicar acceptació tàcita d’herència.
LA TERCERA VIA: EL BENEFICI D'INVENTARI
En el sistema hereditari espanyol existeixen dues maneres d’acceptar una herència: l’acceptació pura i simple, o a benefici d’inventari. “La primera d’elles, suposa que acceptem l’herència en la seva totalitat, amb els seus drets i obligacions; el patrimoni heretat es fusiona amb el propi i es respon de les deutes de l’herència amb els béns heretats i amb els propis”, dilucida López.
Per contra, a través d’una acceptació a benefici d’inventari, l’hereu separa per complet el patrimoni propi i l’heretat. O, dit d’una altre manera, “l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari exclou l’obligació de l’hereu que accepta una herència de respondre amb el seu patrimoni dels deutes que s’hereten”, aclareix. Només tindrà l’obligació de pagar els deutes de l’herència amb els béns de l’herència. Heretant el sobrant –si n’hi ha– lliure de càrregues.
Però, compte amb el termini, que és peremptori: “l’hereu només disposa de 30 dies des que sabés la seva condició”, afirma López, per la qual cosa “l’hereu que pretengui valorar si accepta o no una herència a benefici d’inventari, té d’acudir el més aviat possible a un advocat o un notari, ja que, passat aquest termini, ja no podrà beneficiar-se d’aquesta opció”.
Diari Digital El País