La Comissió Europea ja va aclarir aquesta posició al 2010, quan va determinar que “la norma ha de ser l’acceptació de bitllets i monedes en euros com a mitjà de pagament en transaccions minoristes. I continua: “Una denegació d’aquesta forma de pagament només hauria de ser possible si es basa en raons relacionades amb el principi de bona fe, com que el minorista no tingui canvis disponibles” apunta la Comissió.
D’altra banda, el Ministeri d’Hisenda va admetre que s’està plantejant una reforma legal, potser per aquest mateix any, que rebaixi de 2.500 a 1.000 euros els pagaments en metàl·lic entre professionals, ja que entre particulars seguiran limitats a 2.500 euros, com ja va intentar el Govern socialista al 2019, sense èxit. La mesura està emmarcada en una sèrie de propostes que cerquen acabar amb l’economia submergida i elevar la recaptació d’impostos davant les necessitats que ha imposat la pandèmia. Sobre aquesta proposta, el BCE, autoritat monetària, té una posició, ja que considera que és “desproporcionada” perquè entén que limitar en excés l’ús de bitllets o afavorir la seva desaparició perjudicaria als col·lectius socials més vulnerables, com els ancians, immigrants i habitants de les zones rurals.
EL RISC DE LA MONEDA DE CURS LEGAL
La posició del BCE, que no és vinculant, es va manifestar al febrer de 2019, però avui segueix vigent, segons la pogut saber aquest diari. A petició del Banc d’Espanya, el Banc Central va afirmar que considera la reducció del límit de pagament en metàl·lic fins als 1.000 euros “desproporcionada, a la llum de l’impacte potencialment, advers que originaria en el sistema de pagament en efectiu. De fet, aquest límit dificulta la liquidació de transaccions legítimes i posa en perill el concepte de moneda de curs legal consagrat en el Treball”.
En una carta signada pel propi Mario Draghi, expresident del BCE, s’adverteix que acabar amb l’efectiu podria ser un problema quan hagués errors en “les infraestructures tècniques subjacents utilitzades per als proveïdors de serveis de pagament”, és a dir, problemes de subministrament elèctric o de la xarxa d’Internet.
També recorda al Govern que “l’efecte és apreciat com un instrument de pagament perquè és acceptat per tots, ràpid i facilita el control sobre la despesa del pagador. A més, és l’únic mitjà de pagament que permet als ciutadans transaccions líquides i instantànies sense haver de pagar tarifes per l’ús d’aquest mitjà de pagament”. D’aquesta manera fa al·lusió a que l’ús de les targetes pe part dels ciutadans permetria als bancs establir comissions impossibles d’eludir si es fa obligatori l’ús de les transaccions electròniques.
Al 2019, el Govern també va estudiar limitar a 10.000 euros els pagaments en efectiu realitzats per persones físiques que no son residents fiscals a Espanya. El BCE va dir que aquesta mesura no estava justificada i que la sanció establerta en l’avantprojecte de llei, el 25% de la quantitat pagada, “sembla desproporcionadament alta”.
Diari Digital El País