L’Executiu ha aconseguit mantenir intacte, una pròrroga més, el front comú amb els agents socials i allarga el baló d’oxigen, aquesta vegada especialment dissenyat per a les empreses més afectades per la crisi de la covid. El cost que està assumint l’elari públic per a sostenir aquesta capa de l’escut social és significativa i des de l’inici de la pandèmia l’Executiu ha destinat 22.000 milions d’euros, entre exoneracions i prestacions per desocupació; segons ha detallat el ministre de Seguretat Social, José Luís Escrivá, en la roda de premsa després del Consell de Ministres.
El nou esquema que regirà durant els primers quatre mesos estableix tres tipus d’ertos. Per una banda, els de rebrots, que muten a 'ertos de suspensió' i estan pensats per a totes aquelles companyies afectada transitòriament per un tancament decretat per l’Administració o que arrastrin aquest tancament des de fa mesos (com les discoteques). De l’altra, s’habiliten els ertos per 'limitació d’activitat', és a dir, aquelles empreses que tenen 'capada' per a la seva activitat com seria el cas de la limitació d’aforaments en sectors com els teatres.
I la tercera pota de l’acord són els ertos per sectors, limitats a una llista d’activitats i subactivitats que han anat delimitant les parts durant la negociació, com l’hostaleria, part del comerç o les activitats turístiques. Pel que fa a les prestacions dels treballadors afectats, el Govern manté les mateixes quanties i poder adquisitiu.
Les fotografies d’unitat amb la patronal i els sindicats que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, aconsegueix procurar al Govern s’estan tornant tant habituals com agònics les seves negociacions. Malgrat arribar en el temps de descompte, l’Executiu aconsegueix renovar el missatge que es 'faixa' bé en el diàleg social amb empresaris i treballadors, tal i com es va vanagloriar recentment la vicepresidenta Calvo. No obstant això, el pacte ha acabat arribant 'in extremis' i en alguns moments la patronal ha estat més fora que dins de l’acord.
Malgrat que les parts es van entossudir, al menys en el verbal, en no apurar els terminis, el pacte que ha tancat a menys d’un dia de la data límit del 30 de setembre. I amb un sol Consell de Ministres ordinari de marge. L’anterior renovació ja es va resoldre amb unes preses similars en els últims dies, fins al punt que hi va haver de convocar un conclave extraordinari per donar sortida executiva al pactat. L’últim moviment de Seguretat Social, que va pujar a la nit del dilluns la seva proposta i va incrementar les exoneracions pels ertos per rebrot, ha contribuït a acostar al 'sí' a la patronal.
Les reticències de la CEOE a secundar una pròrroga que discriminés directament per sectors han estat el principal escull per arribar a un acord. "Aquest acord protegeix, salva i defensa a totes les empreses i a tots els treballadors d’aquest país", ha declarat la ministra de Treball aquest dimarts després del Consell de Ministres. Finalment els de Garamendi han acabat per donar el seu suport a les condicions perfilades a tres bandes entre l’Executiu i els sindicats. La possibilitat que la patronal trenqués per primera vegada amb el Govern en el diàleg social s’ha esvaït i el Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat altre text amb la complicitat de patronal i sindicats.
LES CLAUS DE LA NEGOCIACIÓ
L’Executiu i els agents socials han rubricat l’extensió dels incentius dels ertos de la covid fins al 31 de gener, per així esquivar una nova negociació sobre el tall de Nadal. La resta de dades que es van plantejar inicialment en les conversacions, com juny del 2021 que demanava la CEOE, s’han anat caient i ha primat el criteri de l’Executiu, que agrada de revisions trimestrals.
Les condicions d’aquesta renovació estan especialment enfocats a aquells sectors o subsectors especialment damnificats per la crisi de la covid, amb el turisme, l’oci o les celebracions (bodes o comunions) com a protagonistes. Els pesos pesats de l’Executiu en qüestions econòmiques (des de la vicepresidenta Calviño, fins a Escrivá) ja van marcar les cartes amb què va arrancar la negociació. Es per això, que s’elimina el format d’ertos anterior, en què cohabitaven ertos de força major i 'etops' i s’activa un nou. En aquest, les empreses en erto de les activitats més perjudicades per la pandèmia seran exonerades d’entre el 85% i el 75% de les cotitzacions socials dels seus empleats.
Aquestes empreses ubicades a la 'uci' amb respiració assistida que podran adherir-se a aquestes ajudes ho definirà una llista de CNAEs (classificació nacional d’activitats econòmiques) que han consensuat entre Executiu i agents socials. Aquesta llista concreta serà publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que donarà cos al reial decret presumiblement el proper dimecres. I a les companyies d’aquesta llista podran sumar-se altres alienes al llistat, però que puguin acreditar que més del 50% de la seva facturació depèn de firmes que sí hi són a la llista. No tot el comerç està en aquests CNAEs, un dels elements que ha provocat les reticències fins a última hora de la CEOE.
Per als 'ertos de suspensió' es contemplen exoneracions del 100% per a empreses de 50 o menys empleats o del 9’% per a les de més 50 treballadors. I per a les que tenen una limitació de la seva activitat però poden reobrir les exoneracions per a les empreses amb 50 o menys treballadors seran del 100% a octubre, del 90% al novembre, del 70% al desembre i del 60% al gener. I per les firmes amb una plantilla superior a aquesta xifra, els percentatges seran del 90% a l’octubre, del 80% al novembre, del 60% al desembre i del 50% al gener.
Amb aquestes fórmules es flexibilitza la cobertura i el Govern aconsegueix calmar l’antagonisme que des de l’inici han manifestat els agents socials respecte a la discriminació per sectors concrets. Especialment entre la CEOE, que és l’actor que més s’ha resistit a donar el seu 'ok' a l’acord.
PODER ADQUISITIU INTACTE
Una de les línies vermelles dels sindicats i que ha acabat fent seva el Govern ha estat el mantenir intacte el poder adquisitiu dels treballadors en erto, ja minvat pels mesos que acumulen en suspensió. Doncs a la normativa laboral, heretada de l’ultima reforma del PP, contempla que una persona que cobri prestació d’atur durant més de sis mesos veu disminuir al setè la seva prestació. Del 70% de la base reguladora al 50%. Finalment, i llevat canvi sorpresa d’última hora, el reial decret del Govern tindrà una disposició addicional que garanteixi que la paga continuarà al 70% de la base reguladora.
Un altre element, de pugna inicial, però sobre el qual ja s’ha fet un consens és en la renovació del ‘comptador a zero’. Malgrat que Yolanda Díaz va plantejar inicialment no renovar-lo, degut a les limitacions pressupostàries amb què negocia el Govern, finalment aquest serà prorrogat i tota persona en erto que perdi la seva feina abans o durant el 2021 tindrà garantida la seva prestació durant aquest exercici. Al seu torn, la clàusula d’acomiadaments limitats durant els primers sis mesos de l’expedient continua en peu en el nou acord i s’habilita una prestació extraordinària per als treballadors fixos discontinus que hagin passat prèviament per un erto.
El Periódico Digital