ES | CA | EN | RUS |  中文
Facebook SF AbogadosTwitter SF AbogadosLinkedin SF Abogados
Facebook SF Abogados Twitter SF Abogados Linkedin SF Abogados

  

  

Cercador

Dimarts, 19 Febrer 2019 15:29

Dret a la desconexió digital

La Llei Orgànica 3/2018 de 5 de desembre, de Protecció de Dades i garantía dels drets digitals, vigent des del 7 de desembre, regula per primera vegada el dret a la desconexió si bé, arriba al nostre ordenament de forma molt lleugera i sense que sigui posible parlar d’un veritable canvi.

Aquest dret a la deconexió recollit en l’article 88 de la llei estableix l’obligació de garantir als treballadors, fora del temps legalment establert, el respecte al seu descans, vacances i permisos, així com a la seva intimitat personal i familiar, i per a això, la jornada laboral no ha de ser sobrepassada a través de la utilització de mitjans electrònics posats a disposició del treballador.

La seva finalitat respon al debat social suscitat en els últims anys, que exigia jornades laborals més reduïdes o una aproximació als horaris de la resta d'Europa facilitant la conciliació de la vida laboral i familiar. També respon a la necessitat d'observar les relacions laborals com a realitats canviants i dinàmiques afectades per les tecnologies que ja no exigeixen la presència de l'empleat en el centre de treball perquè pugui seguir prestant serveis.

Tot i la intenció de la norma, aquesta introdueix un matís que fa que el dret a la desconnexió no sigui absolut, ja que caldrà estar a la naturalesa i objecte del vincle laboral. És a dir, la mateixa norma ja anuncia la dificultat que suposaria establir aquest dret en algunes professions, com poguessin ser, entre altres, els comercials. Això obrirà la porta a la interpretació judicial, que haurà d'analitzar cas per cas si resulta possible l'exercici del dret.

A més, les modalitats d'exercici del dret s'han de subjectar al que estableix negociació col·lectiva o, si no, en acords entre l'empresa i els representants dels treballadors. També s'estableix l'obligació d'elaborar una política interna que inclogui formació i sensibilització del personal quant a l'ús dels mitjans. No obstant això, no s'estableix cap mesura concreta en què es reguli com ha d'implementar-aquest dret a la desconnexió, cedint tot el protagonisme a la negociació col·lectiva, i en conseqüència a la voluntat de les parts.

I és que a Espanya, no hi ha l'obligació de negociar anualment amb els sindicats en matèria d'igualtat com sí que passa a França, on el 2017 es va inserir aquest dret de desconnexió en el Codi del Treball. Per això, la submissió a la voluntat dels negociadors, unit a l'estancament de la negociació col·lectiva sectorial en alguns àmbits, fa pensar que el major impuls a aquestes mesures de desconnexió es donarà des dels convenis d'empresa.

A més es plantegen diverses qüestions que no troben solució en el text adoptat:

Què passarà en aquells casos en què no hi hagi representació dels treballadors i, el dret a la desconnexió no es trobi regulat en conveni sectorial? Sembla que res, doncs tampoc s'ha introduït cap infracció en el Reial decret 5/2000 de 4 d'agost, com a mesura coercitiva. El mateix cal dir, si fins i tot existint aquesta normativa de desconnexió digital aquesta s'incompleix per l'empresa, ja que no s'estableix cap sanció en aquest cas.

Pot l'empresa esquivar el mandat de la norma pactant complements de disponibilitat acceptats voluntàriament pels treballadors que exigeixin als mateixos trobar-se de guàrdia? No són pocs els supòsits interpretats pels nostres tribunals en què queda plasmat que la disponibilitat no implica treball efectiu, no suposant en conseqüència una privació del descans setmanal.

I, fins a quin punt els treballadors tenen obligació de complir amb la desconnexió digital? Si ho incompleixen, podran ser sancionats?

D'altra banda, és qüestionable la posada en pràctica de la llei atenent al teixit empresarial espanyol, on el 99% de les empreses tenen menys de 250 empleats, i d'aquestes, el 95,6% són microempreses. La norma no distingeix entre grans i petites empreses en regular el dret a la desconnexió, però sembla dubtós que aquestes últimes puguin implantar mesures que facilitin i assegurin la mateixa, ja que suposaria un elevat cost econòmic i un canvi en la cultura i activitat habitual dels empresaris.

La veritat és que el descans entre jornades i setmanal regulats en els articles 34.3 i 37.1 de l'Estatut dels Treballadors van ser redactats en un moment d'absència de tecnologia que fes possible el treball a distància, de manera que resultava necessària l'adaptació de l'Estatut a la nova realitat social.

No obstant això, la Llei Orgànica de Protecció de Dades no és més que la primera pedra d'un camí llarg, en el qual s'exigirà als interlocutors socials un compromís per adoptar mesures de conciliació i protegir el descans efectiu amb la finalitat última de garantir una major productivitat.

Diari Digital Expansión