Parlem de 950 euros mensuals en el cas que el salari s’aboni en 14 pagues, si el pagament del salari fos en 12 mesos, estaríem parlant de 1.108,33 euros al mes.
Cal tenir en compte que per a conèixer el salari mínim dels treballadors a temps parcial caldrà calcular-lo en proporció a la jornada realitzada.
Fins aquí la norma general, a més segons l’article 4 del projecte de RD:
- Els treballadors eventuals i temporers els serveis a una mateixa empresa no excedin de 120 dies tindran un salari mínim de 44,99 euros per jornada.
- I per als empleats de la llar que treballin per hores en règim extern el SMI queda fixat en 7,43 euros per hora efectiva treballada.
EXCEPCIONS A L'APLICACIÓ DEL SMI
El projecte de RD reprodueix les excepcions a l’aplicació del SMI d’altres anys. És a dir, que no s’aplicaran aquestes quanties quan s’usi el SMI en normes no estatals (automàtiques i locals) com a referència per a la concessió d’ajudes socials i en les relacions privades. En aquests casos la referència al SMI tindrà un valor diferent en funció del moment d’entrada d’aquesta norma:
- Per a les lleis autonòmiques i locals vigents a 1 de gener de 2017: la quantia de referència serà de 655,20 euros al mes.
- Per a les normes no estatals i contractes privats que van entrar en vigor o es van celebrar després d’1 de gener de 2017 i encara están vigents: 707,70 euros.
- I per aquells que van entrar en vigor o es van celebrar després de l’1 de gener de 2018: 735,9 euros.
Cada any, la pujada del salari mínim interprofessional genera debats i molts dubtes, per això volem intentar aclarar-les:
- Ja que la pujada del SMI és automàtica, tots els treballadors que percebin un salari inferior en còmput anual al SMI veuran incrementada la seva nòmina, sense que hagi d’esperar-se a que es publiqui una nova taula salarial en el conveni col·lectiu.
- A la pregunta sobre si la taula del SMI afecta a tots els treballadors cal respondre que sí, perquè, encara que en alguns casos la quantia del salari no puja, per ser superior al SMI fixat, totst els treballadors es beneficien indirectament per tots aquells conceptes de la seva nòmina que es calculin en base a aquesta xifra (com seria, per exemple, la quantitat de salari protegida i que no pot ser embargada).
- Però, els dubtes més numerosos es presenten en relació a com ha d’aplicar-se aquesta pujada i a qué conceptes afecta. Sobretot quan la diferència de la quantia varia notablement d’un any a altre com va ser el cas del 2019 (d’un 22%) o aquest any 2020 que suposa un increment d’un 5%.
- Retribucions en espècie: el propi projecte de RD, en l’article 1, estableix que el salari mínim es refereix exclusivament a la retribució en diners, Per tant, el salari en espècie queda fora d’aquest còmput i no pot donar lloc a una disminució d’aquest quantia.
- Completaments salarials i extrasalarials: el projecte conserva la mateixa redacció que en anys anteriors, amb el que no acaben de resoldre els dubtes habituals sobre l’absorció i compensació:
En relació als complements salarials als quals es refereix l’art.26.3 ET, l’article 2 del projecte de RD estableix que s’han d’afegir al SMI segons l’establert en els convenis col·lectius i contractes de treball. Això vol dir que no són compensables ni absorbibles. Són aquells complemnets que es rebren en raó d’un lloc de treball: com seria el plus de nocturnitat o una gratificació per càrrec.
I l’art.3 del projecte de RD, en relació a l’art.27.1 de l’ET, regula la possibilitat d’absorbir i compensar a través dels complements extrasalarials la pujada del SMI.
Però la sentència de l’Audiència Nacional de 16 de setembre de 2019 (rec. 150) ha establert que no és possible la compensació i absorció de l’actualització del SMI amb conceptes extrasalarials, com el plus de transport o el de vestuari. Es dedueix d’aquesta sentència que, per aquest tribunal, les despeses realitzades pels treballadors en la seva activitat professional, que són compensats amb plusos extrasalarials, no poden ser absorbits.
O el cas de les primes de producció, que tot i que el TSJ de Cantàbria considerés en la seva sentència de 28 de desembre de 2018 (rec. 755) que tampoc eren compensables o absorbibles, sí les va considerar així l’AN en la seva sentència de 24 de maig de 2019 (rec. 57).
Pel que hauran de ser els tribunals els que acabin establint quins plusos són compensables i absorbibles i quins plusos no ho són.
Per últim, és important recordar que la disposició final segona del projecte del RD estableix que la pujada del SMI serà amb efectes retroactius a 1 de gener de 2020.
noticiasjuridicas.com