El tema està en el fòrum de les discussions socials. Molts empresaris han pres consciència del problema de discriminació de la qual són víctimes les dones. Són els que han equiparat retribucions i eliminat la bretxa salarial en les seves empreses.
Però hi ha un gran nombre d'empresaris per als quals la dona no sembla estar al mateix nivell de rendiment, productivitat, o en qualsevol cas en el sou que ha de cobrar.
CALEN MÉS LLEIS?
El doctor Pere Vidal, especialista en Dret Laboral, opina que la legislació espanyola compta amb les lleis necessàries per acabar amb aquest problema: "Tenim tots els flancs coberts, amb instruments jurídics obligatoris i severes conseqüències per a les empreses incomplidores", afirma.
No obstant això, a l'hora de mirar la realitat, el problema no s'ha solucionat encara. En molts casos roman ocult, perquè les dones no es decideixen a denunciar; entre altres coses, per por de perdre aquesta ocupació que tant els ha costat aconseguir.
COM ES SUSTENTA LA IGUALTAT DE GÈNERE?
- La Constitució espanyola reconeix en el seu article 14, la igualtat entre homes i dones, considerant-la un dret fonamental.
- L'Estatut dels Treballadors complementa aquest precepte constitucional amb algunes mesures específiques. En l'article 4.2.c s'estableix que homes i dones treballadors tenen dret "a no ser discriminats directament o indirectament per a l'ocupació, o una vegada ocupats, per raons de sexe".
- L'article 24 de l'Estatut atén especialment als problemes de les empleades per a ser tingudes en compte per a ascensos. S'estableix l'exigència de sistemes d'ascensos i promocions que garanteixin la no discriminació de sexe.
- L'article 28 es refereix a la igualtat de remuneració. Es prohibeixen expressament les diferències de retribució degudes directament o indirectament al sexe de l'empleat.
- La Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social, considera com a "molt greus" les decisions empresarials que provoquin desigualtat per raó de sexe.
LA RECERCA D'UNA LLEI COMPLEMENTÀRIA
Les normes jurídiques estableixen clarament el dret a la igualtat de retribucions d'homes i dones. No obstant això, alguns juristes creuen que cal una regulació clara, que marqui més linealment el camí a seguir.
El punt de partida és clar: homes i dones han de guanyar el mateix. Però, a l'hora de concretar aquest principi, en el moment de definir les polítiques retributives, els límits no sempre són clars.
El problema es presenta especialment en organitzacions on no tots els empleats cobren el mateix en funció de mèrits i èxits. La legislació existent no es refereix a aquestes organitzacions meritocràtiques, que han establert estructures salarials que no es basen exclusivament en el laboral.
Les decisions dels tribunals en què s'ha comprovat discriminació per sexe, han implicat multes i compensacions a les empleades demandants. Existeix també algun antecedent en el qual el cas ha passat a l'àmbit penal.
No obstant això, en el sentir general hi ha un buit legal; es tracta de completar la legislació existent i abastar amb això les múltiples realitats empresarials.
Redacció SF Advocats