Després d’haver consultat la plataforma, la CPC va assenyalar que, a 10 de desembre de 2014, la Sra. Kamenova encara tenia publicats en aquell lloc d’Internet, sota el pesudònim «d’eveto-ZZ» vuit anuncis de venda referents a diversos productes.
Mitjançant resolució de 27 de febrer de 2015, la CPC va declarar que la Sra.Kamenova havia comès una falta administrativa i li va imposar diverses sancions administratives sobre la base d’una Llei nacional de protecció dels consumidors. Segons la CPC, la Sra. Kamenova havia omès indicar, en cada un d’aquests anuncis, el nom, l’adreça postal i l’adreça de correu electrònic del comerciant, el preu final del producte posat a la venda, inclosos tots els impostos, les condicions de pagament, lliurament i execució, el dret del consumidor a desistir del contracte de compravenda a distància, les condicions, el termini i les modalitats d’exercici d’aquest dret, així com la indicació de l’existència d’una garantia legal de la conformitat dels productes venuts.
La Sra. Kamenova va interposar un recurs contra aquesta resolució sancionadora davant els tribunals búlgars perquè considerava que no tenia la condició de «comerciant», de manera que les disposicions de la llei búlgara no resultaven aplicables. En aquest context, l’Administrativen sad - Varna (Tribunal del Contenciós-Administratiu de Varna, Bulgària) preguntava al Tribunal de Justícia si una persona que publica en un lloc d’Internet un nombre relativament elevat d’anuncis de venda d’articles d’un valor considerable pot ser qualificada de «comerciant» en el sentit de la Directiva sobre les pràctiques comercials deslleials. [1]
Mitjançant la seva sentència dictada avui, el Tribunal de Justícia assenyala, en primer lloc, que per ser qualificada de «comerciant» en el sentit de la Directiva una persona ha d’actuar «amb un propósit relacionat amb la seva activitat econòmica, empresa, ofici o professió» o en nom d’un comerciant o per compte d’aquest. A continuació, el Tribunal de Justícia precisa que el sentit i l’abast del concepte de «comerciant» s’han de determinar en relació amb el concepte de «consumidor», que designa a tot particular que no participi en activitats comercials o professionals.
[1] Directiva 2005/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de maig de 2005, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior, que modifica la Directiva 84/450/CEE del Consell, les Directivas 97/7/CE, 98/27/CE i 2002/65/CE del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CE) n.º 2006/2004 del Parlament Europeu i del Consell (DO 2005, L 149, p. 22).
Referent a això, el Tribunal de Justícia declara que incumbeix al tribunal nacional, per una part, determinar, atenent a les circunstàncies del cas concret, sobre la base de totst els elements de fet de què disposa, si una persona física, com la Sra. Kamenova, ha actuat amb un propósit relacionat amb la seva activitat econòmica, negoci, ofici o professió, comprovant, en particular, si la venda s’ha efectuat de manera planificada. Si té carácter regular o un fi lucratiu, si l’oferta es concentra en un nombre limitat de productes, i, per altra, examinar l’estatut jurídic i les competències tècniques del venedor.
A mes a més, per considerar que l’activitat de què es tracta constitueix una «pràctica comercial», l’òrgan jurisdiccional nacional ha de comprovar que aquesta activitat, d’una banda, sigui realitzada per un «comerciant», i per altre, constitueixi una acció, omissió. Conducta, manifestació o comunicació comercial «directament relacionada amb la promoció, la venda o el suministre d’un producte als consumidors».
En aquestes circunstàncies, el Tribunal conclueix que una persona física que publica simultàniament en un lloc d’Internet un determinat nombre d’anuncis en els que ofereix a la venda bens nous i de segona mà només s’ha de qualificar de «comerciant» i aquesta activitat únicament constitueix una «pràctica comercial» si aquesta persona actua amb un propósit relacionat amb la seva activitat econòmica, negoci, ofici o professió.
NOTA: La remissió prejudicial permet que els tribunals dels Estats membres, en el context d’un litigi de què estan coneixent, interroguin al Tribunal de Justícia sobre la interpretació del Dret de la Unió o sobre la validesa d’un acte de la Unió. El Tribunal de Justícia no resolveix el litigi nacional, i és el tribunal nacional qui ha de resoldre el litigi de conformitat amb la decisió del Tribunal de Justícia. Aquesta decisió vincula igualment als altres tribunals nacionals que coneguin d’un problema similar.
Portal Jurídic Legal Today