Fins ara, la clau per a distingir un de l’altre era l’ús de la violència, però una de les opcions que remena l’Executiu per aquesta reforma és introduir aquest factor també en la sedició. “Si al delicte de sedició li afegeixes violència es converteix en rebel·lió”, compta un catedràtic de Dret Penal d’una Universitat de Madrid. “Això quina transcendència té” Si avui torna a passar el que va succeir, es cercarà ja necessàriament aquests components de violència”, explica el professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, Lorenzo Cotino, en relació al que ha passat a Catalunya els dies previs i posteriors a l’1 d’octubre.
El delicte de sedició està tipificat a l’article 544 i següents del Codi Penal i castiga a qui, sense estar compromesos en el delicte de rebel·lió, s’alcin pública i tumultuàriament per a impedir, per la força o força de les vies legals, l’aplicació de les lleis. Una definició una mica amplia que el Govern pretén acotar.
“Probablement no tingui sentit canviar el delicte de sedició si no es canvia el de rebel·lió”, argumenta Javier Gómez Lanz, professor de Dret Penal a la Universitat de Comillas ICADE. Per a ell s’afegeixen factors de violència a la sedició caldrà també que especificar més enllà en la rebel·lió. “Incorporar dins del delicte de rebel·lió, elements de violència per castigar via delicte de rebel·lió, elements de violència per castigar via delicte de rebel·lió el que comunament podríem qualificar de cop ‘d’estat”, diu Gómez Lanz.
LA VIOLÈNCIA EN EL CODI PENAL
El concepte de la violència en el Codi Penal s’utilitza per a referir-se a qualsevol mena d’escometiment físic. S’empra per a delictes de coaccions, agressions sexuals, delictes sobre la propietat, etc.
“El que diferencia un robament d’un furt és una empenta. Quan existeixi una tirada ja és robament amb violència”, explica Gómez Lanz.
LA PETICIÓ DE PENES
La sedició està penada amb entre quatre i vuit anys de presó que pot elevar-se fins als vuit o deu anys per als capitostos i, fins i tot, entre 10 i 15 anys per autoritats que incorrin en aquest alçament públic i tumultuari.
El punt de debat està en què la petició de pena pot ser igual d’elevada si s’acusa per rebel·lió que si es fa pe sedició, per la qual cosa l’Executiu estaria remenant també una revisió de les penes.
El motiu és que en la rebel·lió va inclosa la malversació per poder causar la rebel·lió agreujada –que va d’entre 20 a 25 anys-, mentre que en l’altre cas no seria així i s’acusaria per sedició i malversació per separat.
REVISAR LA CONDEMNA DEL SUPREM
L’article 9.3 de la Constitució parla de la “irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals”, és a dir, que si fem alguna cosa és delicte a partir d’avui, no es pot condemnar a qui ho va fer ahir. No obstant això, la cosa canvia si la nova norma beneficia a un condemnat. Cosa que s’especifica a l’article 2 del Codi penal en què es diu que “tindrà efecte retroactiu aquelles lleis penals que afavoreixin al reu”, encara que aquesta tingui una sentència ferma.
Aquest seria el cas dels condemnats pel Tribunal Suprem en la sentència del ‘procés’. Pel que d’haver-hi una rebaixa de penes en el delicte de sedició caldria fer una revisió de la sentència.
Es tractaria de realitzar un incident d’execució de la sentència del suprem, cosa que alguns juristes indiquen que trauria als empresonats de manera immediata: “seria molt ràpid, a la setmana següent ja estarien fora. Com va succeir amb la doctrina Parot i els presos d’ETA”, diu Cotino.
Altres, en canvi, creuen que no seria tan fàcil per la resta de condemnes que arrastren. “Caldria veure com juga la malversació de caudals públics”, explica Gómez Lanz.
LA URGÈNCIA D'AQUESTA REFORMA
La veritat és que tots els juristes consultats consideren important canviar aquest delicte perquè data del segle XIX. “És veritat que els delictes de rebel·lió i sedició són delictes que estan eximits d’una forma antiga”, indica el professor de la Universitat de Madrid.
Però, també molts fan referència a l’inadequat del moment per dur a terme aquesta reforma. “Ens hem acostumat a que aquestes modificacions es facin de la nit al matí i amb motivacions espúries. Jo crec que ara no és el moment oportú per tocar aquests delictes perquè va a ser interpretada com una maniobra dirigida en benefici d’aquestes persones”, relata Gómez Lanz.
En aquest sentit, expliquen que hi ha altres delictes que són molt més freqüents i que urgeix més reformar i definir com els relacionats amb el tràfic de drogues o amb la violència de gènere.
Diari Digital El Confidencial