Aquest tipus de finançament va nèixer a l’any 2013 i, des d’aleshores, el nombre de nous projectes ha crescut exponencialment. La plataforma Ethereum, per exemple, va recaptar al juliol de 2014 18,4 milions de dòlars. Al gener de 2018 ja constaven 330 ICOs actives en el món i, de d’aquest mes fins a octubre del mateix any, es van recaptar més de 4 bilions de dòlars en tot el plantea per aquest mecanisme. L’ICO més ràpida coneguda va recaptar 35 milions en 24 segons.
Però no és or tot el que relueix. Moltes de les ICOs no han funcionat, han fet fallida o han fregat l’estafa. Un clar exemple és el de de la la cripto start-upE nvion, que va recaptar més de 100 milions de dòlars i, sense ni tan sols començar la seva activitat, es troba ara en situació de fallida.
A més, no tots els projectes presentats com ICOs són viables, reals o poden recolzar-se en la tecnologia blockchain. L’inversor farà bé en estudiar tots els aspectes que envolten l’ICO, i no només el que s’anuncia oficialment.
Per poder llançar una ICO s’ha de fer abans un estudi molt concienciós del negoci que es pretén introduir, de la seva viabilitat, del mercat i, per descomptat, de què aporta la tecnologia blockchain. Exemples d’ICOs exitoses hi ha moltes: Civic, Eos o Polybus. Abans de llançar-se a aquesta aventura, és recomanable estudiar per què aquestes van triomfar i valorar també els errors d’aquelles que van fracasar.
Per això, hi ha algunes recomanacions que convé seguir. La primera és tenir clar la idea de negoci i de model econòmic. Per què un negoci pot atraure l’atenció de possibles inversors? En quin aspecte pot destacar el negoci amb tecnologia blockchain? A més, ha de quedar molt clar per què el nou projecte pot estar associat a tokens que els inversos adquiriran. És a dir, per què un token pot estar associat al negoci. No tots els negocis són idonis per al llançament d’una ICO ni els tokens no poden ser ficats amb calçador. En casos així, és millor deixar-ho.
D’altra banda, la garantia de seguretat jurídica és fonamental per a l’inversor. Es tracta d’evitar que, un cop llançada l’ICO, el supervisor del país intervingui en l’assumpte amb la imposició de sancions per incompliment de la normativa. És també molt important escollir bé el país de d’on es llança l’ICO. A Espanya, per exemple, la CNMV està sent molt rigorosa i moltes empreses prefereixen començar a l’estranger (Suïssa, Liechtenstein, Estònia o Singapur). A més, dins els aspectes legals, cal estudiar també la implicació fiscal i tenir molta cura de no llançar un producte que fregui l’estafa.
Pel que fa a la comunicació, les campanyes d’ICOs es desenvolupen principalment per internet. Per això és crucial tenir oberts Canals de comunicacions flexibles i àgils. Caldrà estar preparat per controlar aquests Canals perquè és possible que s’acostin estafadors que creuen links similars al projecte a fi d’aconseguir beneficis de manera il·legal. Igualment, pel que fa al desenvolupament tècnic del projecte, és clau comptar amb un equip tècnic solvent i capaç de fer front a dificultats com el hackeig de terceres parts.
En aquest entorn blockchain, és clau entendre el paper dels tokens. Els tokens són un nou actiu digital que pot portar aparellats drets, obligacions, accions, etc…i que poden ser programats per diferents finalitats. Els tokens share, per exemple, són considerats cripto accions de l’empresa: els credit tokens funcionen com a crèdits a curt termini a canvi d’un tipus d’interès. En qualsevol cas, en una ICO caldrà preparar una oferta per a l’inversor en la qual es detalli de manera clara el pla d’adquisició inicial de tokens i també la seva distribució posterior.
A Espanya no existeix una regulació expressa de les ICOs, però seran d’aplicació en tot cas la Llei del Mercat de Valors i la Llei de Serveis d’Inversió. A més, els valors emesos a través d’ICOs que poden considerar-se valors negociables quedaran subjectes a la Llei del Mercat de Valors i a altres normes com les MiFID II i la Directiva de Fullets.
Els casos en els quals una ICO a Espanya pot no quedar subjecta al control administratiu són molt limitats, per això molts emprenedors llancen les seves ICOs en altres països. Davant d’aquesta situació, l’autoritat espanyola hauria de protegir aquest tipus d’emprenedoria, sustentar als nostres emprenedors i evitar la seva fugida perquè no siguin altres els que apostin pel nostre país.
Cinco Días