ES | CA | EN | RUS |  中文
Facebook SF AbogadosTwitter SF AbogadosLinkedin SF Abogados
Facebook SF Abogados Twitter SF Abogados Linkedin SF Abogados

  

  

Cercador

Dijous, 03 Octubre 2019 08:57

Límit del dret a l’oblit a la UE

El ciberespai no té fronteres, però el dret a l’oblit dels europeus a Internet sí que en té. I aquestes fronteres són les que delimiten la Unió Europea. Google s’ha fet amb la segona victòria davant la cort europea en tan sols dues setmanes després de que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) li hagi donat la raó aquest dimarts en un litigi que mantenia amb l’agència de dades de França. Un lustre després de que els jutges dictessin que els usuaris europeus poden sol·licitar l’eliminació dels resultats del cercador vinculats al seu nom, el TJUE, que segueix l’opinió de l’advocat general, ha considerat que “el gestor d’un motor de cerca no està obligat a retirar els enllaços en totes les versions”. Només en les de la UE.

La baralla per aquest dret va començar a Espanya, quan un advocat va recorrer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades perquè Google retirés una informació publicada en el diari La Vanguardia relacionada amb un embargament per deutes a la Seguretat Social. El cas va arribar a Luxemburg, que va avalar que els ciutadans europeus puguin sol·licitar “directament” al cercador que “en determinades condicions” eliminen dels seus motors el seu nom. La companyia ha de valorar si la queixa és fundada o no. En cas contrari, l’usuari pot recórrer a la justícia. Tot just un mes després de la sentència, Google rebia més de 70.000 sol·lictuds.

Un usuari francés, però, va recórrer a la Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats del seu país al constatar que alguns enllaços que havia sol·licitat seguien apareixent quan es teclejaba el seu nom en el cercador. El motiu era que Google els eliminava dels motors de les seves filials europees, però no a la resta del món. L’autoritat francesa va exigir aleshores a Google que accedís a la petició del seu ciutadà, però el gegant nord-americà només va procedir a suprimir-los de les recerques efectuades dins de la UE. A canvi, va posar en marxa un bloc geogràfic perquè aquesta informació problemàtica no pogués ser consultada des de dispositius del país de residència de l’afectat.

La Comissió Nacional d’Informàtica i Llibertats va considerar insuficients aquestes mesures i va multar a la multinacional amb 100.000 euros. Google va recórrer i es va justificar en què, al seu parer, no està obligat a retirar els enllaços de tot el món. La justícia europea, que havia de pronunciar-se fin on arriben les seves decisions, li dona la raó.

EQUILIBRI AMB EL DRET A LA INFORMACIÓ

La Cort de Luxembrug admet que, en un espai global i sense fronteres, la retirada dels enllaços seria la fórmula que “respondria plenament a l’objectiu de protecció que persegueix el Dret de la Unió”. A continuació, però, puntualitza que molts països tercers no contemplen el dret a l’oblit, i si ho fan, ho aborden de forma diferent. El TJUE també recorda que no es tracta d’un “dret absolut”, sinó que està subjecte al “principi de proporcionalitat”. És a dir, el respecte a la vida privada i a la protecció de dades ha de guardar equilibri amb la llibertat d’informació.

El tribunal conclou, doncs, que la legislació comunitària “no preveu instruments i mecanismes de cooperació pel que fa a l’abast de la retirada de enllaços fora de la Unió”, de manera que Google “no està obligat” a “procedir amb aquesta retirada en totes les versions del seu motor”. Però que les lleis no obliguin no vol dir necessàriament que prohibeixin, recorda el Tribunal. Però aquest és un terreny que escapa a les seves competències i en el qual hauran de nedar els països de la UE.

Fa tot just una setmana, Google va guanyar altre batalla a Luxembrug, després que el tribunal invalidés la llei alemanya que prohibeix mostrar en els seus resultats els resums de notícies de mitjans de comunicació sense abans haver pagat als seus editors. L’empresa nord-americana va celebrar la decisió de l’alt tribunal, assegurant que, des del 2014, treballa “àrduament” per “aconseguir un equilibri raonable entre els drets de les persones a l’accés a la informació i a la privacitat”, informa AFP.

Diari Digital El País