ES | CA | EN | RUS |  中文
Facebook SF Advocats Twitter SF Advocats Google + SF Advocats Linkedin SF Advocats
Facebook SF Abogados Twitter SF Abogados Google + SF Abogados Linkedin SF Abogados

  

  

Cercador

Publicar fotografies de sospitosos de disturbis no vulnera el dret a l'honor

Després dels disturbis ocorreguts a Barcelona el 29 i 30 de març de 2012, es van publicar al web de la Policia Autonòmica les fotografies dels fets vandàlics derivats d'aquests disturbis. En ells que s'aconseguia identificar una quantitat de persones participants dels delictes.

D'aquesta manera, la publicació de les fotografies va ser autoritzada pel director general dels Mossos d'Esquadra amb unes condicions especials: estarien disponibles durant un període limitat i sota una sèrie de garanties.

UN CIUTADÀ VA PRESENTAR UNA DEMANDA

Un dels involucrats en els fets vandàlics, després d'haver estat identificat i investigat per un jutjat d'instrucció de Barcelona, va procedir a demanar al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya. El motiu de la denúncia era haver estat publicada una fotografia dels disturbis a la qual se li podia veure.

En aquesta fotografia es trobava acompanyat de diverses persones, al lloc web dels Mossos d'Esquadra a 2012. No obstant això, la demanda va ser rebutjada per El Tribunal Suprem en desestimar el recurs del ciutadà.

Per al Tribunal Suprem la publicació de les fotografies, per part del director general dels Mossos d'Esquadra, no representa una vulneració a la pròpia imatge, els drets d'honor o als drets d'intimitat.

Un dels procuradors de la sentència, el magistrat Rafael Saraza, va subscriure que, tenint la difusió de les fotografies, l'objectiu d'atrapar els sospitosos dels disturbis a través de la col·laboració dels ciutadans no es ingerència en el dret fonamental.

LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

El Tribunal Suprem aclareix que, en el cas de la publicació de fotografies de sospitosos de disturbis, entren en joc els drets reclamats pel ciutadà, dret a la pròpia imatge, drets d'honor i intimitat. Però en cap cas estan afectats altres drets, com la immobilitat de domicili i el secret de comunicacions.

Aquests últims dos si requeririen d'una autorització i seria factible la sol·licitud d'algun empara judicial.

El Suprem apel·la al fet que hi ha una habilitació legal per a la publicació de les fotografies, subscrita en la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat, la Llei Orgànica de Protecció de Dades i la Llei d'enjudiciament criminal.

NORMATIVA EUROPEA

La llei compleix amb el Conveni Europeu de Drets Humans; pel que no és necessària una autorització judicial prèvia per publicar fotografies de sospitosos de disturbis.

Per tot això, la mitjana va ser encertada tenint en compte la "gravetat" a la qual van arribar els fets, ja que en els disturbis hi va haver una participació àmplia amb possibles danys majors.

La sentència va proclamar com a resultat que aquests disturbis "van provocar una considerable alarma social per la destrucció de béns públics i privats i fins i tot les lesions a les persones"

Un altre factor a influir en la sentència seria el mitjà pel qual es van obtenir les fotografies dels sospitosos publicades al web, ja que van ser captades a través les càmeres pertanyents a la policia i ubicades al carrer.

Després d'un període de temps sense evolució en la investigació del cas, es va considerar involucrar els ciutadans per optimitzar la recerca dels perpetradors dels fets, publicant així aquestes fotografies en l'esmentada web.

Redacció SF Advocats