Dret Inmobiliari

Al novembre de 2021, i després de la decisió del Tribunal Constitucional de declarar nul·la la forma de càlcul de l'impost de plusvàlua, el Govern d'Espanya va aprovar una nova norma per a calcular l'impost de plusvàlua.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimecres al Congrés una pròrroga de tres mesos de la suspensió dels desnonaments de les persones més vulnerables, així com la moratòria per pagar els lloguers.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, va dictar el 3 de març de 2020, una sentència en l’assumpte C-125/18 Gómez del Moral Guasch/Bankia S.A., on en referència a les clàusules d’IRPH inserides en les hipoteques de milers d’espanyols, deixaven a criteri dels tribunals espanyols assegurar-se del caràcter clar i comprensible de les clàusules de contractes de préstec hipotecari que estableixin l’aplicació d’un tipus d’interès variable basat en l’índex de referència de les caixes d’estalvis (IRPH), o dit d’altra manera, si els magistrats arribaven a la conclusió que l’IRPH er abusiu, podien substituir-ho per altre índex legal per protegir als consumidors.

Des de la seva entrada en vigor el 16 de juny de 2019, la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, ve suscitant nombrosos dubtes sobre la seva aplicació. La present instrucció de la DRGN de 20 de desembre de 2019, així com altres que en dades anteriors s’han dictat, en exercici de la competència que se li atribueixen en els articles 260 de la Llei Hipotecària i 313 del Reglament Notarial, i particularment a l’article 103 de la Llei 24/2001, de 27 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social, quan s’estableix en el mateix que en el Consell General de Notariat i el Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils podran elevar consulta a la Direcció General dels Registres i del Notariat respecte d’aquells actes o negocis susceptibles d’inscripció en qualsevol dels Registres al seu càrrec, i que les consultes evacuades de conformitat amb el mateix seran vinculants per a tots els Notaris i Registradors de la Propietat i Mercantils, els que han d’ajustar l’interpretació i aplicació que facin de l’ordenament al contingut de les mateixes.

La Llei 5/2019, de contractes de préstec immobiliari, imposa al prestamista l’obligació d’evaluar la solvència del prestatari anbans de concedir-li el préstec, sobre la base de la informació que prèviament ha obtingut el prestamista (arts. 11 y 12).Aquest treball examina en detall aquesta obligació. A aquests efectes, s’analitzen els caràcters generals de l’obligació, els subjectes de la mateixa, el moment de portar-la a terme, el contingut de l’obligació (com pot el prestamista accedir a la informació que precisa per avaluar, i quin és el procediment intern d’evaluació), què passa quan és positiva o negativa, i els efectes de l’incompliment de l’obligació d’avaluar en el contracte de préstec. Tot i l’extensa regulació sobre la matèria, aquesta és insuficient, perquè l’incompliment del prestamista no provoca cap efecte civil en el cotracte, de manera que els prestamistes no tenen incentius per a concedir crèdits de manera responsable i evitar el sobreendeutament dels prestataris.

L’any passat, els espanyols van renunciar a una de cada 10 herències que van rebre del seus difunts. Si al 2017 les renuncies van ser unes 42.600, al 2018 no es van aceptar 46.679 llegats, un 8,6% més. Segons el Consell General del Notariat, aquesta xifra s’ha multiplicat per quatre des de 2007. Encara que no existeixen dades sobre les raons que porten a rebutjar una herència, entre els experts hi ha consens en dir la causa d’una part important dels desistiments es troba en el deute que presenten els habitatges que formen part dels llegats. Què és millor fer quan s’hereta un habitatge que està gravat per un prèstec hipotecari?

L’Associació Professional d’Experts Comptables i Tributaris d’Espanya (AECE) analitza algunes de les novetats fiscals per a l’exercici 2018.

El Reial Decret-llei ha vingut precedit per les actuacions realitzades per un Grup de Treball interministerial constituït per acord de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, i presidit pel secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, que ha vingut treballant per afrontar els problemas de l’habitatge i, en particular, del mercat del lloguer, per fer front a l’increment del preus i l’escassetat d’oferta a preus asequibles.

La nova normativa de protecció de dades també ha arribat a les comunitats de propietaris, que han de revisar el seu videovigilància o el tractament de les dades dels propietaris, entre d'altres assumptes.

Conviure en una comunitat de propietaris implica un tractament segur de les dades per part dels responsables -la pròpia comunitat- i dels encarregats d'aquest tractament -administradores de fincas-. En concret, ha d'haver un manteniment segur o una protecció "blindada" de les dades dels propietaris.

Després de l'enorme enrenou causat per la sentència del passat 16 d'octubre de la Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, que assenyalava que el banc era l'obligat al pagament de l'impost d'actes jurídics documentats (IAJD) de les hipoteques , i el posterior pronunciament que ajornava la decisió final a la reunió del Ple de la Sala del Contenciós Administratiu d'aquest tribunal, l'equip jurídic de reclamador.es, amb el seu director Legal al capdavant, Ramiro Salamanca, lletrat de la Comunitat de Madrid en excedència, ha analitzat els possibles escenaris que es poden produir després de la celebració d'aquest Ple en relació amb l'obligat al pagament del IAJD en els préstecs hipotecaris.

El Tribunal Suprem ha determinat que qualsevol propietari d'un pis o local pot fer ús d'ell de la manera que estimi convenient. Podrà fer-ho a menys que el canvi d'ús estigui expressament prohibit pel règim de propietat horitzontal, o per la regulació estatutària de la comunitat de veïns.

El pagament de cànons i multes és un procés que ara serà molt més fàcil de realitzar. ¿La raó? Hisenda acceptarà pagaments amb targetes de crèdit per part de particulars. Aquesta novetat es deu a la modificació de diverses disposicions elaborades pel Ministeri d'Economia, plasmades en l'ordre PRE / 1064/2016 amb data del 29 de juny.

En el butlletí oficial d'estat publicat el 29 de desembre, dins del Reial decret 1073/2017, es dóna a conèixer novetats sobre els procediments de gestió i inspecció tributària. En aquest sentit, ha estat modificat l'article 51 dins el aparatat 11.

Enrabiada immobiliari passatger o bombolla? Encara que bona part del sector immobiliari -promotors, bancs, experts ... -, nega que a Espanya s'estiguin cometent els errors del passat i que estiguem assistint a la gestació d'un nou 'boom' immobiliari, la veritat és que alguns indicadors han començat a fer saltar les primeres alarmes, especialment els que fan referència a l'evolució dels preus dels habitatges. Els increments no només són generalitzats, sinó que, en alguns mercats, són especialment cridaners.

Mitjançant la llei 4/2013 de 4 de Juny de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d'habitatges, es reforma la Llei d'arrendaments urbans (en endavant, LAU). Va suposar un canvi molt important en els lloguers d'habitatges en general i en els arrendaments d'habitatges d'ús turístic en particular. Aquest tipus d'arrendament s'exclou d'aplicació de la LAU mitjançant la introducció de l'apartat e) de l'article 5. Passant per tant aquesta activitat a estar regulada per les normatives autonòmiques en qüestió de turisme i els reglaments de desenvolupament de les mateixes.

Les clàusules sòl són una de les múltiples clàusules abusives que per desgràcia trobem a les nostres hipoteques, però no són les úniques. Hi ha més! moltes més!

Enmig dels escàndols i crisi de la clàusula sòl i préstecs hipotecaris per a la compra d'habitatge, el Govern ha decidit crear una nova llei hipotecària que reguli tots els fronts de les entitats financeres, principalment, en matèria de transparència en la contractació hipotecària i en la informació precontractual facilitada al client. Segons el ministre d'Economia Luis de Guindos, la finalitat d'aquesta llei és la de dotar de més seguretat jurídica al sistema hipotecari i protegir al ciutadà.

Des de la crisi immobiliària de 2008 s'han arribat a xifrar entre 400.000 i 600.000 desnonaments. Ara bé, no hem de confondre el desnonament per impagament de rendes o quantitats assimilables a aquesta amb el desnonament per precari.

El "Acord per a un govern reformista i de progrés" que han signat avui al Congrés el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el president de Ciutadans, Albert Rivera també deixa entreveure mesures que afecten també al mercat de l'habitatge a Espanya. Es recullen mesures contra el sobreendeutament i els desnonaments, mesures per enfortir els drets dels consumidors i es proposa impulsar un potent parc social de pisos a lloguer. A grans trets, aquestes són les línies principals d'actuació:

Està previst que el proper mes de desembre d'aquest any 2015 es publiqui el primer llistat de morosos amb la Hisenda pública estatal, que, segons la redacció del nou article 95 bis de la Llei general tributària, rep el nom de llistat de situacions d'incompliment rellevant de les obligacions tributàries.

Espanya guanya popularitat entre els inversors xinesos que busquen destinació per les seves inversions immobiliàries. Ja és el país més atractiu de la conca mediterrània, per davant d'Itàlia. Això es desprèn d'un informe del portal xinès Juwai, recollit pel seu homòleg espanyol Idealista.com.

El dia 24 agost 2015 va entrar en vigor a Catalunya la Llei 19/2015, de regulació de dues noves formes de propietat: la propietat temporal i la propietat compartida ...

Són exactament 3.538 els grans patrimonis que, amb almenys 30 milions de dòlars, tenien en 2014 Espanya com a lloc de residència. Ultra rics o com dirien els anglosaxons, ultra high net worth individuals (UNHWIs), que van triar el nostre país per viure. Tot just un miler van fixar com a lloc de residència Madrid o Barcelona. La resta estaven repartits al llarg de la geografia espanyola.

La notícia principal del mercat immobiliari al juliol 2014 va ser que el volum de vendes de propietats residencials va créixer un 10,7% en comparació amb juliol de l'any passat, que va ser el major increment des del passat mes de març. Per tant, durant els últims cinc mesos consecutius les vendes d'immobles a Espanya van augmentar, com ho demostren les dades oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

A l'agost de 2014, el preu mitjà d'habitatge de segona mà a Espanya va augmentar en un 1%. Els preus pugen a tretze regions autònomes del país i cauen en els altres tres. No obstant això, segons les dades del portal immobiliari Fotocasa, en comparació amb l'any passat, els preus van caure un 6,3%. Alhora, el preu mitjà dels habitatges de segona mà ha caigut per un total de 43,9% des del 2007 fins al moment actual.