Assetjament telefònic per agències de recobrament a Espanya: què fer si li criden sense parar?
Cada dia, més persones a Espanya denuncien una pràctica que pot convertir-se en un veritable turment: les anomenades constants d'agències de recobrament, moltes vegades sense identificar a l'interlocutor o deixant-li en espera després de despenjar. Aquestes pràctiques, encara que disfressades de legalitat, poden vulnerar drets fonamentals si no es realitzen conforme a la llei.
En aquest article li expliquem què pots fer per a deixar de rebre aquestes trucades i com defensar-se legalment.
Què és l'assetjament telefònic per recobrament?
L'assetjament telefònic es produeix quan es realitzen trucades reiterades, molestes i sense consentiment, especialment amb un to intimidatori o amb finalitats de pressió psicològica.
En el cas de les agències de recobrament, l'assetjament pot manifestar-se així:
- Crides diàries o fins i tot diverses vegades al dia.
- Anomenades des de diferents números.
- Anomenades on ningú respon, o li deixen en espera amb música.
- Locucions automàtiques que no identifiquen a l'empresa.
- Contacte amb familiars o persones de l'entorn.
Què diu la llei espanyola?
Encara que la reclamació de deutes és legal, no tot val. Existeixen límits clars segons:
- Reglament General de Protecció de Dades (RGPD)
- Llei orgànica de Protecció de Dades ( LOPDGDD)
- Llei de Competència Deslleial i Protecció al Consumidor
- Codi Penal ( arts. 172 i 172 ter per a coaccions o assetjament)
Si una agència usa les seves dades sense autorització, no s'identifica, o flama de manera abusiva, pot estar incorrent en conductes il·legals o sancionables.
Què fer si li criden però no s'identifiquen?
Encara que el número sigui visible, si no sap qui flama, pot actuar igual:
- Guardi evidències: Anoti data i hora de les crides, feix captures, gravi si pots.
- Usi apps com Truecaller o Listaspam.
- Sol·liciti el cessament per escrit.
- Reclami davant l'AEPD.
- Realitzi denúncia penal per assetjament o coaccions si és greu.
I Si el deute no és seva…?
És molt habitual que contactin per deutes erronis o de tercers. En aquest cas:
- Exigeixi proves documentals del suposat deute.
- Reclami l'eliminació immediata de les seves dades dels seus fitxers.
- Recorri davant l'AEPD si no ho fan.
I si criden i li deixen en espera?
Això no és legal ni ètic si:
- No hi ha identificació de l'empresa.
- Li deixen en espera sistemàticament.
- No hi ha informació sobre els seus drets.
Aquestes crides busquen generar pressió psicològica, i sí que es poden denunciar com a assetjament o tractament indegut de dades.
Conclusió
No està indefens. Davant l'assetjament telefònic d'agències de recobrament, té eines legals clares:
- Guardi proves.
- Investigui el número.
- Sol·liciti el cessament formalment.
- Reclama davant l'AEPD.
- Denunciï si la pressió continua.
Denuncia ante la agencia española de protección de datos (AEPD) por llamadas de empresas de recobro
