Abans d'analitzar l'abast de la responsabilitat civil, hem de recordar els quatre factors que determinen l'elevat risc d'originar danys i perjudicis a la resta d'usuaris de la via.
- La seva massa, que en moltes ocasions és superior a la dels vianants (pensem principalment en nens).
- La velocitat, que poden arribar a velocitats màximes de 20 km/h (Tipus A) i 30 km/h (Tipus B), les més habituals.
- L’absència d’autorització administrativa o permís per al seu ús al no ser assimiliats a vehicles a motor.
- L’edat mínima, que en tots aquells Ajuntaments que no hagin regulat al respecte, és simplement inexistent. La combinació dels quatre factors exposats exigeix no només una limitació i restricció del seu ús en tot el territori nacional, sinó que requereix d’una especial protecció jurídica i compensatòria per la víctima potencial, és a dir, el vianant.
Sense prejudici de l’absència de normativa estatal, més enllà d’instruccions de la DGT (Instrucció 16.V-124), diferents Ajuntaments han intentat suplir aquest buit a través d’ordenances municipals que sí determinen una edat mínima i limiten el seu ús principalment als carrils bici i a espai expressament autoritzats, generalment condicionats per velocitats màximes, a més d’altres requisits en funció del tipus de vehicle.
La responsabilitat civil pel seu ús no està regulada d’una manera específica per la qual cosa haurem de remitir-nos als requisits generals recollits en l’art.1902 del Codi Civil “El que per acció o omissió causa dany a altre”, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat”. El problema resideix en que l’absència de la subscripció d’una assegurança obligatòria pel seu ús, pot donar lloc a l’absència total i absoluta d’una compensació econòmica justa per la víctima per les lesions sofertes (pensem en els familars de la víctima morta a octubre), per això, anem a partir de quatre escenaris en els quals, a més de la reponsabilitat del “conductor”, el vianant pot exercir accions davant a altres tercers reponsables:
El VMP és d’una empresa de lloguer. En aquest cas haurà de respondre la mateixa empresa com a responsable civil directe i solidàri. Si a més aquesta empresa té subscrit una assegurança de responsabilitat civil, es podrà accionar contra aquesta en funció de les condicions particulars de la pòlissa.
El VMP és privat i d’ús particular, en aquest cas haurà de respondre el titular i el “conductor”amb el seu patrimoni directe. En cas d’absència de béns propis (pensem en un jove titular del patinet de 19 anys sense ingressos), la víctima no podrà compensar el dany sofert excepte millor avenir del causant.
El VMP és utilitzat per un menor d’edat. Els pares seran responsables dels danys causats pels fills que es troben sota la seva guarda.
La possibilitat de l’existència d’una assegurança de llar que cobreix la responsabilitat civil derivada de la unitat familiar, en funció de les cobertures pactades en les condicions particulars de la mateixa. Aquesta opció ha de ser analitzada cas per cas, però hem de tenir-la present doncs pot resultar la via més efectiva per ser rescabalat pels danys.
La quantificació dels danys corporals es van assimilar, per analogía, als derivats de la llei de Responsabilitat Civil y Assegurança en la Circulació de Vehicles a Motor i al nou sistema de valoració del dany corporal vigent des del 1/01/16.
Informativo Jurídico