El reial decret per modificar la Llei de la cadena alimentària, a què ha tingut accés Europa Press, contempla com a principal novetat obligar que cada operador aboni a l’immediatament anterior un preu igual o superior al cost de producció del producte.
Així mateix, es preveu que l’operador que realitzi la venda final del producte al consumidor pugui repercutir a cap dels operadors anteriors sense risc empresarial derivat de la seva política comercial en matèria de preus ofertats al públic.
Així mateix, avançant-se a l’exigència de l’actual normativa europea en la matèria, es preveu la publicitat de les infraccions greus i molt greus, amb fins dissuasoris però també punitius. En el cas de les sancions que imposi l’Administració General de l’Estat, aquesta publictat es donarà per mitjà de la pàgina web del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
També es preveu com a novetat destacada la inclusió del cost de producció en el preu com a element mínim dels contractes.
En la Llei originària es té en compte en la composició del preu, el conjunt de factors objectius, verificables, no manipulables que han de ser expressament establerts en el contracte, si bé no inclou expressament un factor que es considera essencial per a determinació com és el cost de producció.
Per tal d’asssegurar el compliment d’aquestes premises, la norma incorpora una llista exemplificativa d’elements a considerar per a les explotacions agràries -tals com ara llavors, fertilitzants, pesticides, energia o maquinària- i índexs que, entre d’altres, puguin emprar-se per asegurar aquesta objectivitat en la seva determinació, com els publicats pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Així mateix, la norma recull una fiscalitat més fraccionada en els pagaments dels joves agricultors per les ajudes de la Politica Agrícola Comú (PAC), que ara podran abonar en quatre anys. En conseqüència, s’adapta la normativa de l’IRPF per permetre en aquest supòsit al igual que ja succeeix en altres anàlegs, tributar en diversos exercicis.
Es tracta d’una mesura que, sent els seu efectes molt rellevants, té cost zero per a les arques públiques ja que permet el pagament de l’impost al llarg de les anualitats d’execució de les ajudes, sense disminuir el volum final d’ingressos públics però acomodant-lo al marc temporal en què es rep l’ajut.
REDUEIX EL NOMBRE DE PEONADA I INCENTIUS PER A LA CONVERSIÓ D'EVENTUALS EN FIXOS
D’altra banda, el Consell de Ministres ha aprovat reduir a 20 el nombre de jornades necessàries en el camp per a l’accés al subsidi per desocupació, així com a la renda agrària als treballadors eventuals agraris residents a les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura, i ha bonificat la conversió de contractes eventuals agraris a indefinits o fixos discontinus en aquest sector.
La reducció de les peonades, que s’inclou en el Reial Decret Llei pel qual s’adopten mesures urgents en materia d’agricultura, pesca i alimentació, es porta a terme després d’haver-se constatat un descens de la producció de l’olivar, unit a les dificultats per l’aranzels imposats per Estats Units i a les causes climatològiques, que han estat un agreujant sobre l’activitat del sector agrari.
Segons recorda el Govern, aquestes circumstàncies han repercutit en la disminució de l’ocupació dels treballadors eventuals agraris de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura, que han reduït el nombre de jornades cotitzades, “requisit essencial per accedir al subsidi”.
L’Executiu creu que es compleixen les condicions per a regular la reducció del nombre mínim de peonades necessàries per a l’accés al subsidi per desocupació i la renda agrària.
D’altra banda, el Consell de Ministres també ha aprovat incloure en el Reial Decret Llei pel qual s’adopten determinades mesures urgents en matèria d’agricultura, pesca i alimentació, el mecanisme de conversió de contractes temporals de treballadors eventuals agraris en contractes indefinits, que també inclou als fixos discontinus.
Aquest mecanisme ja estava recollit en el Reial Decret Llei de mesures urgents de protecció social i de lluïta contra la precarietat laboral en la jornada de treball.
No obstant això, l’objectiu d’aquesta mesura és tractar d’incentivar que el treball en el camp sigui més "estable" i combatir l’eventualitat i el caràcter temporer del treball agrari.
Així, les empreses que transformen contractes temporals amb treballadors pertanyents al Sistema Especial de Treballadors per Compte Aliena Agraris del Règim General de la Seguretat Social, inclosos els fixos discontinus, podran bonificar-se la quota empresarial per contingències comuns.
De fet, podran distingir la seva quantia en funció de l’enquadrament del treballador i la modalitat de cotització (mensual o per jornades reals treballades).
MAJOR BONIFICACIÓ EN EL CAS DE LES DONES
A més, el Govern ha informat que la bonificació serà major en el cas de conversió de contractes de dones treballadores agrícoles, amb l’objectiu de combatre la bretxa de gènere.
D’altra banda, també l’Executiu ha anunciat que modifica l’accés de la Inspecció de Treball i Seguretat Social als allotjaments i locals de descans posats a disposició dels treballadors agraris per part de l’empresa, ubicats fora dels centres de treball.
L’objectiu és el de combatre algunes de les "extremes" condicions que s’estan donant en alguns llocs de treball. La Inspecció de Treball i Seguretat Social podrà entrar i revisar les condicions d’aquests habitatges, encara que es trobin fora del lloc normatiu.
El Govern ha assegurat que el canvi normatiu és totalment respectuós amb la inviolabilitat del domicili, ja que "no altera la necessitat de consentiment exprés de les persones que habiten en el mateix o l’autorització judicial" i va en línia de garantir unes condicions laborals "dignes" i reforçar la idea de la feina decent.
Amb aquesta mesura es pretén donar resposta a la denúncia feta pel relator de Nacions Unides sobre la situació "d’extrema pobresa" en què viuen els treballadors eventuals del camp a Espanya.
El relator especial de l’ONU sobre la pobresa extrema i els drets humans, Philip Alston, va assegurar recentment que la situació dels recol·lectors de la fresa a Huelva és "pitjor que en un camp de refugiats", encara que va subratllar que el principal problema a Espanya és la pobresa estructural".
Diari Digital Expansión