Teletreball i fiscalitat internacional: Claus legals en 2025
L'auge del teletreball transfronterer ha obert un debat jurídic i fiscal d'enorme rellevància: On han de tributar els treballadors i les empreses quan la prestació laboral es realitza des d'un altre país? En 2025, la qüestió continua sent un dels reptes més complexos per a empreses multinacionals, start-ups digitals i professionals que treballen en remot.
Principals problemes fiscals del teletreball internacional
- Residència fiscal de les persones físiques: Segons l'article 9 de la Llei 35/2006 de l'IRPF (Espanya), es considera resident fiscal a Espanya qui romangui més de 183 dies en territori espanyol o tingui aquí el seu centre d'interessos econòmics. Si un treballador es trasllada a un altre país, pot canviar la seva residència fiscal encara que mantingui contracte amb empresa espanyola.
- Risc d'establiment permanent de l'empresa: El teletreball des d'un altre país pot implicar que l'empresa sigui considerada com tenir “establiment permanent” allí, d'acord amb l'article 5 del Model de Conveni de l'OCDE i amb els convenis bilaterals de doble imposició. Això obligaria a tributar part dels beneficis en aquest país.
- Doble imposició internacional: La prestació laboral des d'un altre Estat pot originar que tant el país d'origen com el de destinació reclamin imposats. La solució passa per aplicar els Convenis per a Evitar la Doble Imposició (CDI) signats per Espanya i la majoria de països.
- Seguretat Social: El teletreballador desplaçat ha de regir-se per les normes de coordinació europea (Reglament (CE) 883/2004) i els acords bilaterals de Seguretat Social. En molts casos serà necessari tramitar el formulari A1 per a acreditar la legislació aplicable.
Legislació aplicable i fonts normatives
- Llei 35/2006, de l'IRPF (Espanya) – article 9 sobre residència fiscal.
- Llei 27/2014, de l'Impost de societats (Espanya) – normes sobre establiment permanent.
- Convenis per a Evitar la Doble Imposició (CDI) – basats en el Model de l'OCDE, article 15 sobre rendes del treball dependent.
- Reglament (CE) 883/2004 – coordinació de sistemes de Seguretat Social a la UE.
- Convenis bilaterals de Seguretat Social amb països extracomunitaris (ex. EUA, Mèxic, l'Argentina).
- Model de Conveni de l'OCDE 2017 i Comentaris actualitzats en 2021 – referència en fiscalitat internacional.
Recomanacions pràctiques
Per a treballadors en remot:
- Revisar la seva situació de residència fiscal segons el criteri dels 183 dies.
- Consultar si existeix CDI entre Espanya i el país de destinació.
- Tramitar certificats de residència fiscal per a evitar retencions indegudes.
Per a empreses:
- Avaluar si el teletreball d'empleats a l'estranger pot generar establiment permanent.
- Revisar contractes laborals per a especificar el lloc de prestació del treball i la seva incidència fiscal.
- Coordinar amb assessoria fiscal i de recursos humans internacional abans d'autoritzar teletreball des d'un altre país.
Conclusió
El teletreball internacional ha passat de ser una mesura conjuntural a convertir-se en una forma habitual de prestació de serveis. En 2025, tant treballadors com empreses han de conèixer les implicacions fiscals i de Seguretat Social per a evitar riscos de doble imposició, sancions o costos imprevistos. La clau està en una planificació fiscal preventiva, recolzada en la legislació nacional, europea i els convenis internacionals.
En SF Advocats oferim assessorament especialitzat en fiscalitat internacional i teletreball, ajudant empreses i professionals a complir amb la normativa i optimitzar la seva tributació en un entorn globalitzat.
