Publicacions
El Tribunal Suprem tanca la porta a indemnitzacions addicionals per acomiadament improcedent
La qüestió va sorgir després de diverses demandes en les quals treballadors sol·licitaven una compensació addicional per entendre que la indemnització legal (33 dies per any de servei amb un màxim de 24 mensualitats) no reparava adequadament el perjudici sofert. Es recolzaven en la Carta Social Europea (ratificada per Espanya en 2021), que exigeix una reparació 'adequada' en els casos d'acomiadament injustificat.
El TJUE avala les reclamacions pel càrtel de cotxes: Nou termini per a reclamar : 23 de juny de 2026
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès una resolució de gran rellevància per a milers de consumidors i empreses afectats pel càrtel de l'automòbil a Espanya. Aquesta decisió aclareix de manera definitiva els terminis de prescripció per a interposar demandes d'indemnització per danys derivats de pràctiques anticompetitives.
Reducció de la jornada laboral a 37,5 h: En procés legislatiu amb retards i amplis desafiaments per a pimes
El Govern espanyol continua impulsant una reforma laboral de gran importància: la reducció de la jornada laboral màxima de 40 a 37,5 hores setmanals, mantenint el mateix salari per als treballadors. Aquesta mesura va ser aprovada com a projecte de llei en el Consell de Ministres el 6 de maig de 2025 i ja ha començat la seva tramitació en el Congrés dels Diputats.
Canvis legislatius proposats en el Registre Horari i el RGPD: Cap a un sistema digital obligatori
El Govern ha posat en marxa una reforma que afectarà directament el control de la jornada laboral en totes les empreses.
La mesura més rellevant és la implantació obligatòria d'un sistema de registre horari digital, fiable, inalterable i accessible tant per a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) com per als propis treballadors.
Què és la Clàusula Quirón?
El terme “clàusula Quirón” ha estat utilitzat recentment pel president del Govern durant un debat parlamentari. Encara que el seu ús va ser polític, aquest concepte fa referència a una realitat jurídica impulsada des del Ministeri d'Hisenda i l'Agència Tributària: el dret a l'error fiscal.
L'obligació d'acudir a una conciliació prèvia, abans de demandar: un nou procediment processal a Espanya
La recent entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, marca una fita en el Dret Processal espanyol en establir, amb caràcter general, l'obligatorietat d'intentar un mitjà extrajudicial de solució de conflictes (MASC) abans d'interposar una demanda judicial en els àmbits civil i mercantil.
Puc desheretar legalment a un fill?
Desheretar a un fill a Espanya és possible, però està sotmès a condicions estrictes. No n'hi ha prou amb excloure-ho del testament: és necessari complir requisits legals específics i, en alguns casos, aportar proves sòlides.
Que ha canviat en la Llei d'Habitatge per a inquilins i propietaris?
La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, juntament amb els desenvolupaments normatius en 2024 i 2025, han suposat un canvi profund en el règim jurídic del lloguer i la gestió del parc immobiliari a Espanya. Afecta tant a arrendadors com a arrendataris, especialment en zones de mercat tensionat, i introdueix noves obligacions, límits a rendes, incentius fiscals i mesures contra l'habitatge buit i l'ocupació il·legal.
Tributació de Ciutadans Estrangers amb Residència de Llarga Durada a Espanya i Rendes Procedents dels països d'Origen
1. Residència Fiscal a Espanya
La residència fiscal es determina principalment segons la Llei de l'IRPF (Llei 35/2006):
- Romandre més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol.
- Tenir a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics.
- El seu cònjuge i fills menors resideixen habitualment a Espanya (excepte prova en contra).
