Espanya, com a Estat membre, havia de transposar aquesta Directiva a tot tardar el 25 de desembre de 2022, establint un marc legal eficaç i garantista que faciliti l'exercici d'accions de representació tant judicials com extrajudicials.
Contingut essencial de la Directiva
La Directiva introdueix un conjunt de normes comunes que han de respectar-se en tots els Estats membres, incloent:
Accions de representació
Permet que les entitats habilitades (associacions de consumidors, organismes públics, etc.) interposin accions judicials o arribin a acords en nom d'un grup de consumidors afectats per una mateixa infracció.
Àmbit d'aplicació
La Directiva cobreix una extensa llista de sectors regulats pel Dret de la UE, entre ells: Protecció de dades, serveis financers, transport, energia, salut, comerç electrònic i medi ambient.
Criteris de legitimació
Les entitats que vulguin actuar com a representants han de complir uns certs requisits de representativitat, transparència i absència de conflictes d'interès. La Comissió publicarà una llista d'entitats habilitades per a actuar en altres Estats membres.
Mesures de cessació i compensació
Es preveu la possibilitat d'instar tant accions de cessació (per a detenir conductes il·lícites) com a accions de compensació (per a obtenir indemnització o reemborsament).
El cas d'Espanya: situació actual
A juny de 2025, Espanya encara no ha completat la transposició formal de la Directiva, la qual cosa ha estat objecte de crítica per part d'organitzacions de consumidors i del propi Parlament Europeu. No obstant això, es troba en tramitació un avantprojecte de llei que incorpora les següents novetats:
Nova regulació d'accions col·lectives
S'establirà un procediment específic per a les accions de representació, distint del judici ordinari, amb regles adaptades a la complexitat d'aquests litigis.
Sistema de opt-in i opt-out
Es proposa una combinació flexible dels sistemes opt- in (adhesió prèvia del consumidor) i opt-out (adhesió automàtica excepte renúncia), depenent de l'abast nacional o transfronterer de la demanda.
Fons de litigació i costes
Es regulen expressament els mecanismes de finançament extern, amb la finalitat de garantir la viabilitat econòmica d'aquesta mena de procediments, i es reforcen les garanties enfront de litigis abusius.
Publicació de resolucions i mecanismes extrajudicials
Es preveu l'obligació de publicitar adequadament les resolucions i els acords aconseguits, així com la possibilitat de resolucions extrajudicials supervisades per l'autoritat competent.
Valoració crítica
La futura transposició de la Directiva suposarà un canvi de paradigma en la defensa col·lectiva dels consumidors a Espanya. Encara que existeixen figures similars en el nostre ordenament jurídic (com les accions d'associacions de consumidors sota l'art. 11 LEC), la normativa actual resulta clarament insuficient per a afrontar amb eficàcia situacions de gran escala, com el cas de les clàusules sol, el diéselgate o el càrtel de cotxes.
Conclusió
La transposició de la Directiva (UE) 2020/1828 no sols és una exigència del Dret europeu, sinó una oportunitat per a modernitzar la justícia col·lectiva a Espanya. La nova legislació —si finalment s'aprova en els termes anunciats— consolidarà els drets dels consumidors, augmentarà la pressió dissuasiva sobre les empreses infractores i reduirà la fragmentació judicial actual en aquest àmbit.
Raons del retard i conseqüències de l'incompliment
La Directiva (UE) 2020/1828 havia d'haver-se transposat a l'ordenament jurídic espanyol abans del 25 de desembre de 2022. No obstant això, a juny de 2025, Espanya encara no ha completat aquest procés, la qual cosa té múltiples explicacions i conseqüències jurídiques rellevants.
Entre les raons del retard destaquen:
- La paralització legislativa: el projecte de llei va ser retirat del Congrés al novembre de 2024 per falta de consens.
- La falta de voluntat política: organitzacions com ASUFIN han denunciat la inacció del Govern davant l'incompliment.
- La complexitat tècnica: la reforma afecta al nucli del sistema processal civil espanyol, la qual cosa genera controvèrsia.
Aquest incompliment pot implicar sancions per part de la Unió Europea, entre elles:
- L'obertura d'un procediment d'infracció per la Comissió Europea.
- La imposició de multes coercitives i sancions econòmiques per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
En casos anteriors, Espanya ha estat sancionada amb sumes milionàries i multes diàries per no transposar directives comunitàries en termini.
En definitiva, la falta de desenvolupament normatiu d'aquesta Directiva no sols suposa una pèrdua d'oportunitat per a la protecció col·lectiva dels consumidors, sinó també una possible vulneració del Dret de la Unió per part de l'Estat espanyol.
